Apunts sobre la història, la Querella de les Dones

Poar, garbellar, rescatar…es tracta, per mi, d’aprendre a llegir a altres dones i les seves vides. Al llarg del temps només ha importat una història i aquesta s’ha explicat només amb un criteri. Està clar que estudiem els grans esdeveniments, les grans obres i les grans famílies. Però no estudiem les subalternes, les excloses, les subcultures, les quotidianitats.
Com que ens hem d’espavilar per a trobar exemples, referències, documents i metodologies, aprenc, trobo, pregunto i responc a la vegada. I, és clar,  és important desfer els nusos però també els mites, referents. Faig i refaig, com totes nosaltres, les que sempre sabem, fem saber i anem poant de les que ens trobem pel camí.

Tot i la feina tant important de buscar i buscar, cal repensar tradicions i interpretacions.  No només es tracta de rellegir i remirar, amb altres ulls, també cal obrir les perspectives i buscar mètodes nous.

chrsitinedepisan-isabelbavaria

Durant els anys setanta hi havia, metodològicament, una polarització, una binarització: públic vs privat, víctima vs heroïna, poder vs submissió, confrontació vs consentiment. I, sobretot, una eminent victimització que portà a donar molta importància a dones concretes que havien esdevingut heroïnes de la seva emancipació.
Però, poc a poc, aprenem a veure que les dones, com ara, sempre han interactuat amb el món, tenen la seva pròpia experiència, complicada, amb límits propis. Ni les dones ni l’entorn social, cultural, econòmic i polític es poden deslligar, per tant, si trobem noms concrets significa que podem ampliar l’estudi, suposar que no és l’única i que hi ha escales de grisos.

Això fou el que es plantejava a partir dels anys vuitanta pel que fa a història de les dones.
Estudiar les resistències individuals també significa estudiar políticament el feminisme.
Observar la cultura de les dones no només com un suposat procés de presa de consciència, també per conèixer altres relacions de poder i jerarquia.
Veure que són i com són els poders femenins.
Analitzar el paper i funció de les dones en la seva subordinació i el seu manteniment.
Copsar els canvis en l’experiència opressiva al llarg de la història i veure-hi les ambigüitats, les contradiccions, les limitacions i les incoherències entre discurs i pràctica, teoria i quotidianitat.

Potser no totes les troballes són èpiques i potser no són decisives en res, però fan la panoràmica més sincera, així podem fer palès que les invisibles, estàtiques o relegades no ho eren tant i, a la seva manera resistien i obrien escletxes.

pany

Suposo que no ens hem empassat que les dones es van aixecar de cop al segle XX. No, ja hi havia una continuïtat de desafiament, de desfer la situació. Potser no era massiva, ni efectiva, ni políticament bonica. Potser el problema és que no la coneixem prou bé. Però per a que al segle XX passin coses, hi ha hagut un temps de fer bullir l’olla.
La Querella de les Dones és un exemple.
La Querella van ser una sèrie de debats i tractats cortesans contra la misogínia. Començaren al segle XIII però s’impulsaren, sobretot, a partir del XV i continuaren fins el XVIII i la Revolució Francesa.
Com que participen diverses persones els debats són heterogenis però tenen la facultat de deixar-nos veure canvis polítics, socials i, sobretot, simbòlics.
El debat tingué lloc a tota Europa i es basava en la regulació i interpretació de la diferència sexual des del punt de vista filosòfic, teològic, científic, polític i literari. Es parlava sobre la suposada, o no, inferioritat femenina i, tot i que això no era nou, es discutia perquè a les universitats era obligat, des del 1255 llegir textos aristotèlics on es “demostrava” aquesta suposada inferioritat, per tant, esdevingué teoria acadèmica. Aquesta teoria de la inferioritat s’acabà imposant a les de la complementarietat o la igualtat (cal dir que es parlava d’això des de la època presocràtica).
Des del segle XIII al XV només intervenen públicament homes, però a partir del XV ho fan també les dones. La primera fou Christine de Pizane (1364-1430) , ja coneguda per participar en altres debats públics i per la seva obra La Ciutat de les Dames. Introduí nous principus humanistes i la seva autoritat, que donà pas a altres dones.

ciutatdames

Tot i que molts textos són firmats per homes cal dir que foren matrocinats i encarregats per les dones; no podem perdre de vista la situació del moment: la participació de les dones era motiu de conflicte, eren dones riques que estaven acostumades a encarregar treballs i la política estaba basada en relacions personals i contactes.
Els textos no innoven molt segons la nostra perspectiva, però reconeixen l’autoritat i les capacitats femenines.  És un pas, però encara hi ha rastres de misogínia, de submissió de la dona a l’autoritat masculina.  I tot i que no sabem si els homes que escrivien textos ho feien per convicció o no, cal destacar que varen ser acusats de dèbils i afeminats.
La importància de la Querella és que no s’ha explicat mai, que mai s’ha estudiat una continuïtat en el debat sobre la diferència sexual i el gènere (que arriba just fins el punt on es gesten els feminismes més propers) i tampoc ens han dit que la cort de Castella estigué profundament implicada en els debats de la Querella i els altres debats Humanistes.
Aquesta querella obre una continuïtat històrica que reprendrem en altres articles.

I com és que al segle XIII tot i les ganes d’excloure les dones, es podia considerar que tenien autoritat?
Perquè ja existien dones que l’exercien: les arbitres i arbitradores, les trobairitz, les cultes abadesses, les beguines, les comadrones, les cirurgianes… totes ocultes a ulls de la història, però ja les anirem descobrint.

Primer, després d’aquest tastet anirem cap al segle vint per a conèixer millor quin feminisme hi havia i analitzar-lo bé ja que, en contextos com el de la guerra del 36, moltes iniciatives s’han ocultat o mitificat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s