Grups de dones al voltant del 36

 Durant la guerra del 36 , i alguns anys abans, moltes dones es mobilitzaren a través de les organitzacions de dones antifeixistes. Aquestes eren, sobretot,  per a reclutar dones a la causa, però al mateix temps reflectien el panorama polític: les tensions entre socialistes i anarquistes, les baralles entre les que apostaven per un treball feminista interclassista i les que no, les que no es consideraven feministes, les que volien fer la revolució juntament amb la resistència….

punyeres

Una de les organitzacions era la AMA, Agrupación de Mujeres Antifascistas. Creada el 1933, participà l’any 1934 al Congrés Internacional de Mujeres contra la Guerra y el Fascismo, en que aquesta es vinculà a la III Internacional i recolzà el Front Popular. Sota els auspicis i el control del PCE, i havent participat en diverses revoltes de l’estat espanyol,  l’any 36 la AMA ja tenia presència a tota la zona republicana.  El seu objectiu polític era integrar les dones a la causa antifeixista i engreixar les files del PCE. Estava acompanyada de la Unión de Muchachas, o sigui, les noies joves i el programa de la AMA i la UM era molt similar al de les Juventudes del PCE. De fet, tot i parlar de la unitat popular de les dones antifeixistes com a objectiu, la realitat és que estava mediatitzada pel PCE.
Estava integrada per dones comunistes, socialistes, republicanes i catòliques basques, però tenia un organigrama que obligava a les seccions locals a atenir-se a la política nacional, així com a la seva estructura i disciplina. No tots els nuclis eren únicament formats per membres del PCE o UGT, però la realitat provincial, la nacional i els càrrecs importants estaven estratègicament copats, així les agrupacions locals no gaudien d’autonomia. Com a exemple, Dolores Ibárruri en presidia el Comitè Nacional,  i tenia tres importants secretàries nacionals: Lina Ódena, de JSU, Encarnación Fuyola del PCE i Emilia Elías de la Comisión de Mujeres del Comité Central del PCE. Aquestes dues últimes redactaren els dos fulletons de la AMA.
( com bé expressaràn en documents posteriors “si bien el trabajo lo hizo el partido, fue realizado bajo el nombre de Mujeres Antifascistas”).

linita

Junt amb les organitzacions de joves i la Unió de Dones de Catalunya, la AMA fou molt important. Sembla ser que la AMA tenia entre 60.000 i 65.000 dones afiliades; segons un càlcul de Dolors Piera (dirigent comunista catalana lligada a la creació de la UDC), la UDC tenia entre 30.000 i 40.000.
Als inicis moltes dones no afiliades participaven de les seves activitats però ja l’any 1938 només agrupava dones de partits polítics i admeteren que s’havien oblidat de les necessitats de les dones.

La Unió de Dones de Catalunya

 Va ser fundada el 1937 i estava tallada pel mateix patró que la AMA amb la diferència que hi participava ERC, que era prou important. Va néixer quan el PSUC va voler reprendre la iniciativa, desfeta a l’inici de la guerra, de les Dones Catalanes contra la Guerra i el Feixisme. A l’ inici hi havia representació del PSUC, UGT, CNT, ERC, Partit Socialista, Acció Catalana Republicana, Estat Català, Unió de Rabassaires, Ajut Infantil de Reraguarda, Aliança Nacional de la Dona Jove, el comitè nacional de la AMA, Socorro Rojo de Catalunya i el Partit Federal Ibèric. Durant els primers mesos gaudí de més autonomia interna que la AMA, fins que a mitjans del 1937 el PSUC en tenia l’hegemonia. Les comunistes Angelina Comte, Teresa Vallejos, Teresa Palau, Maria Palau, Dolors Piera i Llibertat Picornell eren majoria dins el comitè presidencial, tot i haver cedit la presidència del primer congrés ( Dolors Bargalló , Enriqueta Gallinat, i Teresa Gispert d’ERC, i Reis Bertral i Angelina d’Ors d’Estat Català). A més, la revista de UDC, Companya, era finançada i vehiculada pel PSUC.
El programa de UDC era similar al de la AMA ( integrar la dona a la lluita, igualtat laboral i educativa, treball a.la reraguarda, mirar per la salut de mares i criatures, abolició de la prostitució…), però es mostrà més sensible a temes de gènere que la AMA, ja sigui perque el PSUC era menys rígid que el PCE o perque el front de guerra, i les seves necessitats, va arribar més tard al Principat.

On el PSUC i el PCE van tenir molta influència fou en la Aliança Nacional de la Dona Jove i la Unión de Muchachas, segurament perque les noies de la UM i la ANDJ eren, al mateix temps, militants de les joventuts dels partits. Cal dir, però, que les postures de les joves eren més radicals i tenien menys problemes per a parlar de la necessitat de canvi en els  models de conducta.

Perque va ser tant important la AMA i va tenir tant de ressò, al menys a l’inici?
Com veurem després, els moviments de dones van tenir un context difícil per a treballar, ja sigui per la poca tradició feminista política, l’adveniment de la guerra, les pugnes o el comportament dels seus companys. Per tant, part de l’èxit d’aquestes organitzacions és el suport que rebien del govern republicà, sumat al discurs continuïsta de relegar la dona a la reraguarda. També, el fet que moltes de les seves dirigents fossin conegudes ( Ibárruri, Margarita Nelken, Irene de Falcón, Matilde Huici, Isabel de Palencia, Matilde Cantos, Emília Elías, Constancia Mora, Aurora Arnaiz, Victoria Kent….) la feu més permeable.

si

Amb el temps es debilità per les divisions internes i per la falta de confiança dels homes en aquestes organitzacions -o en la capacitat de les dones-. Ni tenia pes en els cercles oficials ni, tret d’algunes excepcions en temes d’educació, posà en qüestió la diferent distribució dels rols. Com que la seva prioritat era el feixisme, parlar de gènere no ho era. Havia de defensar la república i no pas fer una revolució, no estava dins el programa. Llavors, l’antifeixisme era la clau de la seva existència.
Si elles promoviem guarderies, era per que era necessari per la reraguarda, no per cap raó d’alliberament o de gènere.

És de destacar que elles mateixes van viure malament la contradicció de veure’s relegades a la reraguarda, però tant la reraguarda com les organitzacions, amb les seves contradiccions, van ser una escletxa important de militància per les dones, de participació, de veure els límits reals dels discursos, dels seus companys, de la seva realitat. Van ser un pas important per a començar a vèncer les inferioritats i les convencions.

Mujeres Libres

Al principi tenia uns centenars d’afiliades però augmentaren durant la guerra. Arribà a tenir prop de 170 nuclis locals amb molta influència, sobretot al centre peninsular, Catalunya, València, Aragó i Andalusia.
Mujeres Libres neix posant en qüestió les actituds sexistes dins el món anarquista. Essent anarquistes, s’adonaren que dins els cercles anarquistes l’abolició de la jerarquia no era tal quan es tractava del gènere.
L’anarquisme mostrà més sensibilitat per aquest tema que altres moviments obrers, però hi havia les mateixes actituds de ridiculització, marginació, hostilitat o abús. Com bé reconeixia un militant l’any 1935 “cuando vamos a un mítin o conferencia nos sobresalta la presencia de una docena de compañeras, cuando nos preguntan nuestras compañeras algo relacionado con las ideas nos encogemos de hombros, no dándole importancia, cuando una mujer expresa su opinión en una tertúlia, asamblea o el hogar, nos decimos con misterio: será una loca?”.

bibliomujeres

Aquell mateix 1935, Lucía Sanchez Saornil, una de les escriptores, pensadores i anarquistes autodidactes més importants, decidí iniciar el debat sobre aquest tema a Solidaridad Obrera.
Denuncià públicament les actituds de companys, fins i tot coneguts.  Però anà més enllà i parlà del discurs de la domesticitat de les dones, els abusos sexuals o l’hegemonia masculina dins l’organització. Una altra anarquista, Maria Luisa Cobos, denunciava com els mateixos homes integrants de la CNT dissuadien les seves companyes i familiars per a que no entréssin a la CNT.
Veient que les denúncies servien de poc, L.Sánchez Saornil proposa la creació d’un òrgan d’expressió independent de la CNT només per a dones. I així neix Mujeres Libres, impulsada per dones anarquistes de Barcelona i Madrid, essent la primera organització que parlà d’igualar la causa revolucionària amb la de les dones.

mujereslibres

El nucli inicial el formaren Saornil, Amparo Poch y Gascón i Mercedes Comaposada, i decidiren publicar una revista anomenada Mujeres Libres. Per a tal empresa, escrigueren una carta a Emma Goldman, per a demanar-li suport públic (cosa que ella va fer, responent amb un article sobre la situació de la dona a la guerra civil i esbroncant els militants anarquistes).
Al principi evitaren dir que la revista era anarquista, tot i que elles educaven en l’anarquisme, per a arribar al màxim de dones lectores.

La importància de ML fou, no només la seva postura clarament feminista, ni la seva consciència, la importància que contenen és que van articular la primera resposta organitzada i col·lectiva a la subordinació femenina. Fou la primera organització que intentà posar en pràctica l’anarcofeminisme i desafià a tothom, també als seus companys.

Com més avançava la guerra més voluntat tenien d’alliberar-se del patriarcat, perque per a elles el fet era la revolució, amb guerra o sense. Per això dones com Suceso Portales es preguntaven “porque no oímos nunca de estos libertadores que se refieran a la necesidad de declararse integramente libres a las mujeres?” Sense la caiguda del patriarcat el seu ideari anarquista no tenia sentit.
És així prque ja parlaven d’autoemancipació de les dones i d’aquestes com a agents de canvi.
Però la guerra i les seves necessitats se’ls menjava terreny.

L’any 1937 ja no dissimulaven la seva militància anarquista i establiren un vincle polític no orgànic amb CNT, FAI i FIJL. El seu discurs era de fort contingut de classe perque moltes de les dirigents eren obreres ( Portales, Lola Iturbe “Kiralina”…) i entenien que sense anarquia no hi hauria alliberament femení. Aquestes dones de ML tenien una doble militància que, sorprenentment, era molt conscient, fins el punt d’enfrontar-se amb els seus companys.
La seva consciència de classe feia que no acceptéssin el terme feminisme perque ho identificaven amb les burgeses, però el seu discurs fou, sens dubte, el més feminista del moment. Segurament es deuria a una bona combinació d’experiència pròpia i formació en diverses branques de l’anarquisme, que van propiciar que trobéssin un bon equilibri entre acció col·lectiva i consciència individual.

A diferència de ML algunes militants com Federica Montseny, no entenien la necessitat de la doble lluita ni la formació d’un col·lectiu autònom de dones, i això dificultà el reconeixement de ML.

Evidentment, no es va lliurar de baralles: per a tenir independència orgànica i per a ser reconegudes. Això no vol dir que una de les funcions no fos recaptar dones a la causa, això vol dir que elles no volien intrusisme d’altres organitzacions anarquistes, perquè per a elles la causa era doble, per tant la funció de ML era doble. Aquestes baralles li costaren no ser mai reconeguda i ser acusada de dividir les files anarquistes i de treure militants a les altres organitzacions anarquistes. Fins i tot Movimiento Libertario Español no les considerava competents per a disputar amb la AMA. Ni tant sols era considerada un actor polític, com diria Montseny, eren un “grup simpàtic de dones”. Quan optaren per suavitzar el discurs foren acceptades, ni podien presentar delegacions que poséssin de relleu el sexisme intern.

Com altres organitzacions, van tenir problemes per a acostar-se a les dones menys polititzades i eren vistes com el grup de dones anarquistes que feia captació. Tampoc van evitar els debats interns, doncs no totes les dones de ML pensaven, per exemple, que la maternitat era només una opció, ni pensaven en la negativitat de la divisió del treball per igual.

Però ML fou única i inicià un procés que es reprendria posteriorment, ML posava de manifest la contradicció i l’autogestió.

El Secretariat Femení del POUM

Era marcadament marxista i les dones que el formaven estaven molt lligades al partit. Es va fundar el 1936 i el comitè del secretariat estava format per Maria Teresa Andrade, Pilar Santiago, Olga Nin, Isabel Gironella i dues anònimes.
Fou un òrgan de partit per a reclutar, però tampoc podem saber què hauria passat si hagués crescut la militància ja que al 1937 foren escapçats per les disputes del 37. Tot i així tenien un marcat discurs de classe i semblava una alternativa a la UDC i el PSUC.

poum-copia

És cert,  que al diari Emancipació parlaven de sexisme, encara que no s’acceptava la “divisió” feminista dins el partit, es tractava la qüestió com si l’alliberament de la dona arribés a través del partit i la lluita de classes. Elles escrigueren diversos articles parlant de l’hegemonia masculina i de les condicions de les dones treballadores.

Aspirava a ser un partit de masses i era lògic que qualsevol alliberament passés per ells.
El SFPOUM fou una de les organitzacions que parlà més d’educació, d’accés de les dones al treball remunerat i, sorprenentment, de temes sexuals i l’avortament, segurament influenciades per la bolxevic Alexandra Kollontaj. Però no arribaren a l’arrel, no parlaren de gènere directament, però, repeteixo , els fets del 37 m’impedeixen veure massa, no es va poder desenvolupar bé.

També feren una crida a la reraguarda, però foren les úniques que formaren un batalló de voluntàries, així coneixerem Maria Manonellas, Luisa Gorki, Adroher, Teresa Rebull, Katia Landau….

Aquestes organitzacions femenines no es portaren bé entre elles, ML no duia la mateixa estratègia que la AMA i UDC, i denuncià la seva ambigüitat i la manipulació que en feien els partits. Encara gràcies que van tenir col·laboracions esporàdiques.  Les que millor van congeniar van ser ML i el SFPOUM .
Però caldria fer un anàlisi de la situació molt més profund per saber en què diferien…..

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s