Bruixa, metzinera… un pèl de poesia

Metzinera, metzinera

Escric
empeltada
pel foc
i em moc
esberlada
pel crim.

(…)

De fit a fit,
et sento
cremar el meu pit.
De fit a fit,
t’observo
escapçar els meus dits

De nit…de nit
escupo sobre el teu delit…
Assassí
ASSASSÍ!

eva

Et desafio

No existeix el pur silenci
sinó sordesa infinita,
tradicions colgades d’oblits,
rastres de l’anciana lluita
entre recança desfeta
i una esperança sobre els dits;
sóc colònia d’orfenesa,
una fúria balconera,
una puta infanticida:
tant vampírica com Lilith,
tant pagana com Medea.
Trenco la llança jordiana.

Amb la retina fixada
als sentinelles de l’ordre
converteixo en pedres mortes
als prohoms de llargues ombres.
Perquè sóc eterna, hi era:
quan la bandera groguenca
fou sang de conqueridors
i em dèieu que era meva;
quan el Mossèn patriota
plantà la Creu al Canigó
i a cop de campana i guerra
expulsà germanes sàvies

del seu alegre panteó;
quan l’Espill esdevingué un clos
i Eiximenis un bon mestre
abillant una cacera,
fent del meu solc un mal congost;
quan jaumes i mercenaris,
herois i civilitzadors,
amb espases de cartílag
empalaren trobadores
i aboliren llengües vives;
quan els jutges d’Escriptura
van cosir-nos tots el llavis;

quan uixers de la Cultura
miraren escandalitzats
com ella trencà la ploma;
perquè el vot fou de silenci
i no fou dret electoral,
perquè aquelles flors armades
s’escarniren fins el final.
Dona entusiasta, divisa,
amazona desbocada
congriant l’hora violeta,
despertant les algues negres,
penso en la ferida oberta

i escric des de les entranyes:
estrangera dins de casa
amb la ràbia a les butxaques
faig del buit idea i faca.
Els meus cingles, accions lliures,
lliure imatge les meves mans.
Cara a cara et desafio
atzur tèrbol, mirall trencat.
No em xuclaràs l’alè vital!
A cada pas adobaré
aquell bes tan sensacional
que a les primeres se’ns darà.

pizane

A vosaltres

A vosaltres,
trovadores d’ales amples,
les poetes esquerdades,
agraeixo aquelles tardes
de dolors i de mestratges.
Els vostres mars indomables
tenen, en rimes i imatges,
mil baranes amagades
per poder nedar plegades.

peus

Equilibris

Deslligo tots els mots
i faig equilibris.
Corda sota els peus:
nus de subterfugis
Mur sobre els cabells:
ulls de prejudicis.
Buit entre les mans?
baules, ments, refugis…

Al marge de la pista
glossa, lliure de xarxes,
la veu funambulista.

La filadora

Cardant i cardant
la llana esquilada,
fila que fila
les meves entranyes.

Filant i filant
la corda tibada,
tiba que tiba
les meves migranyes.

Cotó,
agulla,
alcohol
i tisores…

Sana que sana
les meves històries

cosint

Sagnia

Cada pas punyia
amb aquell petit vidre
clavat a la sandàlia.
S’esmunyia, s’esmunyia…
Em trepitjava el somriure.

Lenta sagnia.

Li vaig guanyar la partida?
Vaig tancar la ferida,
amb la carn oberta
i la vida cosida.

c2FuZw==_247014_6586_1

Diccionari

Ja no parlo bé de tu.
Ja no en parlo malament.
Ja no et maleeixo.
Ni tant sols em ric de tu.
Ja no.
No ets la histèria dels meus actes.
No ets la línia entre els paràgrafs.
No t’endevino dins els meus ulls.
No em supures.
Ja no.
No ets el full que em talla la pàgina.
No ets el vidre que se’m clava a la sandàlia.
No ets el mirall que em trenca la cara.
Ja no.
Ja no ets part de la meva definició.
El meu diccionari l’escric jo.

diccio

Tots genitlesa de Mireia Redondo Prat

Anuncis

Un pensament sobre “Bruixa, metzinera… un pèl de poesia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s