Poesia, matrona de la vida…

Libació

Maleït corc que em rossega.
Cor de fusta m’he despertat,
serradures amb el tallat.

Pols als llavis que em dessagna.
Carn despresa quan m’he llevat,
sang gelada per esmorzar.

Pell de suro, telèfon mut,
ulls de vidre, braços de llot.
Avui, sang i pols d’un sol glop.

libació

Plou

Plou.
I rellisco.
Rellisco
somicant…
Quan obri la finestra
podré parlar de tu.
Mentrestant…
va relliscant
la pluja
al meu davant.

plou

Dies muts

Dies muts, impaciència.
No sé teixir l’espera.
El silenci em pren la sang
i l’amor en una peixera.
Desitjo, encara.

dies muts

Bilingüisme?

Des de quan les paraules
que opaquen i trepitgen
són espècies perseguides
i no trampes protegides?

blablsa

Les lleis de la física

Més enllà de les dimensions
de la física, l’acció és,
sens dubte, la part més important
de la reacció.
Una acció brutalment fabulosa
que aconsegueixi acabar
amb la grandiloqüència
de la bèstgia de paper
deslegitima,
per tots els mitjans,
les paraules que reciten
que l’acció és negativa
i la reacció encara més.
I dormen tranquil·les,
les paraules, tot i ser
plenament conscients
que negar la reacció de l’acció
i l’acció de la reacció
desafia les lleis bàsiques
de la física
i la lògica pura
de la vida digna.

fisica

Horitzó

Quan el teu horitzó és desvirtuat
pel traç somort d’una mà invisible
tot allò que no fas et clausura,
i no seràs en tota plenitud.
No seràs.
Aberrant corredor de la mort
per on desfilen totes les boques
com una interrogació increïble
d’una vida que es pregunta on està
el seu lloc inicial i original.
Quatre línies delimiten allò
que la teva ment pot escudrinyar,
que els teus sentits poden vehicular
cap a rius i mars inabastables.
Som com carns i projectes gegantins
reduïts a càpsules, comprimits
diluïts en l’aigua poderosa
de la tèrbola i vital misèria.
I tot neix amb gemecs curts de mires
i mires amb lents curtes de vista.
No veus perque no mires.
No mires perque el gemec estàtic
és el timó de la teva vida.
Neixes i mors, però mai no creixes.
Això sí, sempre produeixes.
I, si pots, et reprodueixes.
Et desenvolupes, et deformes
i esdevens una vida del revés
que no viu sinó que sols contempla
com el sentit del seu ésser és mort
just abans de néixer. I vius en pau
en la teva pacífica història
en la que reps l’acidesa mortal
de l’homicidi de la pràctica vital.

horitzo

Puntes de coixí

Com si a les puntes
dels dits hi tingués
cinc tendres boixets
per a fer les meves
puntes de coixí,
escric les pautes.

A les meves mans
el món s’enreda;
faré malabars
amb la mà estesa,
cosiré els retalls
amb la pell encesa

puntes

Nord

El sud s’aixeca
i el nord observa:
uns ho celebren
i els altres pateixen.

Quins seran els malvats
després dels combats?

El nord. Amb un ull a Tahrir
i l’altre sobre el seu melic.

nord

Gentilesa de Mireia Redondo Prat

Anuncis

De nou, poesies

Atles

Ara que reposo les fibres
i no sento com pesa el cos,
ara, ja estic cansada
de llepar-me les ferides
i restar sempre arraulida
al racó de les fugides.

Ara de les pors en faig viatges,
em faig de guia i escric nous mapes.

atles

Pell seca

Quan vaig a estirar el fil
només puc trobar pell
assecada pel temps.
Ja curada la carn,
ja guarida la sang.

El primer punt
el trec recordant.
El segon punt
l’estiro oblidant.
Al tercer punt
deslligo alenant.

Ressegueixo amb els dits,
redibuixo els camins
tatuats amb burins.
Renovats carrerons
rebrotats dels meus móns.

pell seca

Cara a cara

De vegades
miro les ferides
cara a cara
i fa por, fa basarda.
La sang espanta,
el dolor s’escampa…

De vegades
escolto el temps
de fit a fit
i fa por, fa basarda.
El temps no passa
o el temps s’escapa…

És la sang
la que atura el temps?
És el temps
el que irriga el dolor?
No, és la por:
la que frena la vida,
la que frena l’amor.

cara a cara

Enfilant l’agulla

Com si el bolígraf fos
una agulla fina,
com si la tinta fos
un llarg fil transparent,
faig puntades curtes
a través dels papers.

Rento les ferides
i les curo després.

Sense anestèsia,
però amb molts motius,
palpo cicatrius.

Vigílies i angoixes

Aquí està.
Com la moneda de cinc cèntims
que sempre dringa i balla sola
al fons cosit de la butxaca.
O com el tic tac del rellotge
que només s’escolta en l’insomni
de nits de vigílies i angoixes.
Com la imperceptible pestanya
que es desprén en total silenci
i vessa llàgrimes tancades.
La por.
por de perdre, por de guanyar.
Por de fallar, por d’entendre.
Por de plorar, por d’encertar.
Por de callar, por de córrer.
Por de sentir, por de patir.
Por de recordar, por de provar.
Por d’intentar,
de caminar,
de caure,
de frenar,
de guardar,
de deixar anar…
D’estar sola,
del brogit.
Por de témer.
En definitiva,
por de la por.
Por de veure el temor
com un monstre, amb horror.
Temor de no saber fer de la por
una companya més de la meva excursió.

vigilies

Gentilesa de Mireia Redondo Prat

Una mica més de poesia….

Aprenent…

Acostar-me de puntetes
al que penses
és autodefensa.
Que quan t’abraci
sigui sense dubtes
i sense pressa.

puntetes

I em mossego la llengua…

…tu no ho saps
però de nits em fas
o em desfàs
de fluïds. No ho saps
que a les meves mans
hi ets, estàs
estremint-me les carns.

Mes-de-la-masturbación-femenina

T’escric

Et penso…
Et penso, perduda,
I el meu cos tremola
Sota cada idea,
Cada idea que t’envolta.
Et miro, vigia,
I els meus ulls t’envolten
Sota cada angle,
Cada angle que et dibuixa.
T’abraço, enfortida,
I els meus dits et dibuixen
Sota cada línia,
Cada línia que et moldeja.
T’acarono, curiosa,
I les meves mans et moldegen
Sota cada racó,
Cada racó que et batega.
Et beso,mimosa,
I els meus llavis et bateguen
Sota cada capa,
Cada capa que t’abriga.
Et llepo, embogida,
I la meva llengua t’abriga
Sota cada sabor,
Cada sabor que t’esquitxa.
Et mossego, caníbal,
I les meves dents t’esquitxen
Sota cada espluga,
Cada espluga que t’eleva.
T’escalo, amarada,
I les meves passes t’eleven
Sota cada fita,
Cada fita que el descriu.
T’escric, exhausta,
I les meves paraules et descriuen
Sota cada tinta,
Cada tinta que et perfila.
T’escric…

tescric

Arc

Sóc un arc sense fi.
Els teus ulls em fiten
Sense brida ni confins.

Et veig entre els genolls.
Els teus dits m’onegen,
Viatgen entre el matolls.

A la teva gropa
Els meus peus s’ajoquen.
El meu clatell tremola.

Fas libacions de pell.
Genives que es baden
Com els llavis i els cabells.

arc

Bloqueig

M’hauré de tornar a desfer
de la por que m’atenalla
un cop més, aquesta por
que és petita però balla
amb la ràbia i el dolor
d’aquell crit d’home esparver.

I podria ser ben fàcil:
un missatge, ben depressa
-ja ho saps, és menys arriscat,
que sóc covarda i làbil-
“anem a fer una cervesa”
i esperar el bon resultat.

Però és que tinc por, tanta…
De mirar-te
i no poder contenir
les ganes d’abraçar-te.
O de besar-te
O d’agradar-te.
I si després vull estimar-te?

I imagino com deu ser
rodolar-te esquena avall
com aquell caragol silent,
o com un foc d’encenall,
que sóc un volcà latent,
que sóc basalt, sóc braser…

I besar-te? què deu ser?
I si no puc oblidar?
I si em vénen de gust més?
Necessito degustar
un moment, només un bes.
Sí, necessito saber.

I la por m’assalta.
Per mirar-te
i deixar que em vesteixis
les ganes de besar-te.
Per pensar-te.
Per fugir-te.
I si no puc apropar-te?

I ben petita em fa la maleïda por
d’abraçar-te.

bloquieg

Gentilesa de Mireia Redondo Prat

Agressions, consentiment i respostes

tanitalga's Blog

Sabem que es produeixen agressions masclistes molt sovint, massa. Sabem que això passa perque vivim en una societat masclista i que cal treballar per a superar-la d’una vegada per totes perquè el patriarcat mata.
Tenir un compromís de lluita antipatriarcal ens exigeix que creem eines teòriques i d’anàlisi que siguin fermes i contundents. Ens és necessari perquè sabem que existeixen resistències (conscients i inconscients) al canvi que s’han d’encarar de manera clara; hem d’aprendre a afrontar el patriarcat i totes les seves manifestacions.

bocamà

El patriarcat és un tipus d’organització social que produeix i reprodueix sexisme però que sobrepassa el fet de tenir prejudicis individuals o sistèmica cap a les dones. Estableix una falsa divisió entre les categories rígides d’home i dona. Aquestes dues categories són considerades naturals i resulten moralment justificables. Així, qualsevol persona que no encaixi en el binarisme de gènere, i/o en els rols que se suposen per…

View original post 2.929 more words