Poesia, matrona de la vida…

Libació

Maleït corc que em rossega.
Cor de fusta m’he despertat,
serradures amb el tallat.

Pols als llavis que em dessagna.
Carn despresa quan m’he llevat,
sang gelada per esmorzar.

Pell de suro, telèfon mut,
ulls de vidre, braços de llot.
Avui, sang i pols d’un sol glop.

libació

Plou

Plou.
I rellisco.
Rellisco
somicant…
Quan obri la finestra
podré parlar de tu.
Mentrestant…
va relliscant
la pluja
al meu davant.

plou

Dies muts

Dies muts, impaciència.
No sé teixir l’espera.
El silenci em pren la sang
i l’amor en una peixera.
Desitjo, encara.

dies muts

Bilingüisme?

Des de quan les paraules
que opaquen i trepitgen
són espècies perseguides
i no trampes protegides?

blablsa

Les lleis de la física

Més enllà de les dimensions
de la física, l’acció és,
sens dubte, la part més important
de la reacció.
Una acció brutalment fabulosa
que aconsegueixi acabar
amb la grandiloqüència
de la bèstgia de paper
deslegitima,
per tots els mitjans,
les paraules que reciten
que l’acció és negativa
i la reacció encara més.
I dormen tranquil·les,
les paraules, tot i ser
plenament conscients
que negar la reacció de l’acció
i l’acció de la reacció
desafia les lleis bàsiques
de la física
i la lògica pura
de la vida digna.

fisica

Horitzó

Quan el teu horitzó és desvirtuat
pel traç somort d’una mà invisible
tot allò que no fas et clausura,
i no seràs en tota plenitud.
No seràs.
Aberrant corredor de la mort
per on desfilen totes les boques
com una interrogació increïble
d’una vida que es pregunta on està
el seu lloc inicial i original.
Quatre línies delimiten allò
que la teva ment pot escudrinyar,
que els teus sentits poden vehicular
cap a rius i mars inabastables.
Som com carns i projectes gegantins
reduïts a càpsules, comprimits
diluïts en l’aigua poderosa
de la tèrbola i vital misèria.
I tot neix amb gemecs curts de mires
i mires amb lents curtes de vista.
No veus perque no mires.
No mires perque el gemec estàtic
és el timó de la teva vida.
Neixes i mors, però mai no creixes.
Això sí, sempre produeixes.
I, si pots, et reprodueixes.
Et desenvolupes, et deformes
i esdevens una vida del revés
que no viu sinó que sols contempla
com el sentit del seu ésser és mort
just abans de néixer. I vius en pau
en la teva pacífica història
en la que reps l’acidesa mortal
de l’homicidi de la pràctica vital.

horitzo

Puntes de coixí

Com si a les puntes
dels dits hi tingués
cinc tendres boixets
per a fer les meves
puntes de coixí,
escric les pautes.

A les meves mans
el món s’enreda;
faré malabars
amb la mà estesa,
cosiré els retalls
amb la pell encesa

puntes

Nord

El sud s’aixeca
i el nord observa:
uns ho celebren
i els altres pateixen.

Quins seran els malvats
després dels combats?

El nord. Amb un ull a Tahrir
i l’altre sobre el seu melic.

nord

Gentilesa de Mireia Redondo Prat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s