Una mica més de poesia….

Aprenent…

Acostar-me de puntetes
al que penses
és autodefensa.
Que quan t’abraci
sigui sense dubtes
i sense pressa.

puntetes

I em mossego la llengua…

…tu no ho saps
però de nits em fas
o em desfàs
de fluïds. No ho saps
que a les meves mans
hi ets, estàs
estremint-me les carns.

Mes-de-la-masturbación-femenina

T’escric

Et penso…
Et penso, perduda,
I el meu cos tremola
Sota cada idea,
Cada idea que t’envolta.
Et miro, vigia,
I els meus ulls t’envolten
Sota cada angle,
Cada angle que et dibuixa.
T’abraço, enfortida,
I els meus dits et dibuixen
Sota cada línia,
Cada línia que et moldeja.
T’acarono, curiosa,
I les meves mans et moldegen
Sota cada racó,
Cada racó que et batega.
Et beso,mimosa,
I els meus llavis et bateguen
Sota cada capa,
Cada capa que t’abriga.
Et llepo, embogida,
I la meva llengua t’abriga
Sota cada sabor,
Cada sabor que t’esquitxa.
Et mossego, caníbal,
I les meves dents t’esquitxen
Sota cada espluga,
Cada espluga que t’eleva.
T’escalo, amarada,
I les meves passes t’eleven
Sota cada fita,
Cada fita que el descriu.
T’escric, exhausta,
I les meves paraules et descriuen
Sota cada tinta,
Cada tinta que et perfila.
T’escric…

tescric

Arc

Sóc un arc sense fi.
Els teus ulls em fiten
Sense brida ni confins.

Et veig entre els genolls.
Els teus dits m’onegen,
Viatgen entre el matolls.

A la teva gropa
Els meus peus s’ajoquen.
El meu clatell tremola.

Fas libacions de pell.
Genives que es baden
Com els llavis i els cabells.

arc

Bloqueig

M’hauré de tornar a desfer
de la por que m’atenalla
un cop més, aquesta por
que és petita però balla
amb la ràbia i el dolor
d’aquell crit d’home esparver.

I podria ser ben fàcil:
un missatge, ben depressa
-ja ho saps, és menys arriscat,
que sóc covarda i làbil-
“anem a fer una cervesa”
i esperar el bon resultat.

Però és que tinc por, tanta…
De mirar-te
i no poder contenir
les ganes d’abraçar-te.
O de besar-te
O d’agradar-te.
I si després vull estimar-te?

I imagino com deu ser
rodolar-te esquena avall
com aquell caragol silent,
o com un foc d’encenall,
que sóc un volcà latent,
que sóc basalt, sóc braser…

I besar-te? què deu ser?
I si no puc oblidar?
I si em vénen de gust més?
Necessito degustar
un moment, només un bes.
Sí, necessito saber.

I la por m’assalta.
Per mirar-te
i deixar que em vesteixis
les ganes de besar-te.
Per pensar-te.
Per fugir-te.
I si no puc apropar-te?

I ben petita em fa la maleïda por
d’abraçar-te.

bloquieg

Gentilesa de Mireia Redondo Prat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s