Rote Zora

Les Rote Zora van ser un grup armat alemany format per dones. Sorgeix en un context d’agitació social i de gran repressió. Des dels anys seixanta fins als setanta, Rote Zora i altres grups armats es formen i es legitimen per l’alt grau de restricció dels drets i la llibertat.

El moviment autònom és, en aquell moment, un conjunt de persones i col·lectius amb punts en comú i també contradiccions, però porten a terme el que ells anomenen “accions militants” contra els responsables de l’opressió i l’explotació, refusant la negociació i sota un paraigües antiestatal i internacionalista.

rotezora

Neixen les Revolutionare Zellen ( cèl·lules revolucionàries) que, utilitzant referències marxistes i autogestionàries, es declaren anticapitalistes, antiestatals, antipatriarcals i internacionalistes. Fent diverses accions, en les seves jornades de Ràbia Revolucionària, es varen crear més cèl·lules.
El grup de dones Rote Zora és d’aquest brou. Dones feministes autònomes s’hi organitzaren de forma independent de les Cèl·lules, però compartint objectius, mètodes, idees etc. Estructurades en xarxes incontrolables per l’estat feren accions pròpies i accions amb grups mixtes o altres grups armats de dones. Les accions anaven des de vagues, okupacions i campanyes, a segrestos, sabotatges i accions armades. Alguns exemples són: L’explosiu a la Cort federal a Karlsruhe per la restricció a l’avortament, el 1974 La bomba a la Casa de Metges el 1977 pel mateix motiu i per les esterilitzacions forçoses Les onze bombes a Adler, com a Rote Zora, i la crema de deu centres de la mateixa empresa, amb el grup Amazones. Aquesta era una important empresa tèxtil que explotava treballadores. Aquestes accions sumades a les vagues de les treballadores a tallers d’Adler a llocs com Corea, aconseguiren que l’empresa cedís a les demandes de les dones.

Les RZ varen fer campanyes contra bancs, empreses informàtiques i d’armament, farmacèutiques i d’investigació, traficants de dones, metges, violadors, mercaders de porno, serveis socials, empresaris etc essent Schering, Adler, Nixdorf i Siemens alguns dels seus objectius més coneguts.

Tant reprimides i perseguides com els grups mixtes, al final les Rote Zora acaben la seva activitat, però marquen un punt de referència que les fa també formar part de les imprescindibles.

Anuncis

WFB, Wimmin’s Fire Brigade

Les Wimmin’s Fire Brigade, seguint amb les imprescindibles, van ser el que es pot dir una guerrilla anarquista i antipatriarcal que utilitzà la lluita armada com a forma més concreta d’acció directa.

Les hem de situar a inicis dels anys vuitanta al Canadà, més concretament a Vancouver. En aquesta ciutat una cadena de videoclubs anomenada Red Hot Video, obrí diversos establiments. Era una cadena que oferia pornografia especialment violenta i degradant on les imatges de dones violades, torturades, vexades i colpejades eren habituals.
Diversos grups de dones de la zona van estar fent una intensa campanya contra aquesta empresa. Sis mesos després, la resposta estatal vers la protesta era el silenci i la inacció, així que un nombre de dones decideix confrontar i atacar directament aquesta barbaritat.
Les tres botigues de Vancouver són destruïdes amb bombes incendiàries. Després la resta de les franquícies van tancar per por a rebre atacs.
En una sola setmana es va aconseguir molt més que en sis mesos.

wfb-patch

Els atacs són reivindicats per WFB, que estan disposades a atacar la societat patriarcal i capitalista sota la idea llibertària. Eren dones del barri que realitzaven atacs i després es dispersaven. No feien vida clandestina, no feia falta, estaven barrejades amb la gent del barri, però ningú sabia qui eren.
L’any 1983 es detenen a cinc persones a Vancouver, totes membres de WFB i Direct Action, acusades de sabotejar la indústria porno i la indústria armamentística. Després d’un dur període de persecució cap al moviment anarquista, les 5 de Vancouver són jutjades i condemnades. Ann Hansen, per exemple, és condemnada a cadena perpètua. Tot i que aconseguí la llibertat condicional, al 2012 li fou suspesa per la seva militància contra el sistema penitenciari.

WFB, exemple d’acció directa i lluita feminista, q, essent de les que marcaren un camí, segurament begueren d’altres predecessores que restaven tant històricament ocultes com elles…seguirem explorant les imprescindibles.

WITCH, Women International Terrorist Conspiracy from Hell

Les WITCH, un dels grups de dones que m’era imprescindible apuntar al blog, formen part important de la herstory, de les sororitats, de l’empoderament i de l’acció.

Aquelles feréstegues i temudes, precursores als anys seixanta (1968-1970) a Nova York d’una manera de fer diferent. Crítiques amb l’esquerra radical, de curta existència, eren un grup de dones autònomes que cridaven “quan s’enfronten a una de nosaltres, s’enfronten a totes!”. Escandaloses, hiperactives. Utilitzaren l’acció, el conjur, la performance, l’acció directa, el boicot, les okupacions…

witch

Diverses cèl·lules feministes en recolliren el missatge i les sigles WITCH anaren passant de cèl·lula en cèl·lula. I aquest fou el seu missatge, la millor manera d’explicar qui eren:

Manifest WITCH

“WITCH som totes les dones. És el teatre, la revolució, la màgia, la por, la felicitat, l’encant. És la consciència de que les bruixes van ser les primeres combatents i guerrilleres contra l’opressió, en particular l’opressió de les dones al llarg dels segles.
Les bruixes van ser dones sense por a existir, ser valentes, agressives, intel·ligents, incomformistes, curioses, independents, alliberades, revolucionàries (potser per això en van cremar nou milions). Les bruixes van ser les primeres en practicar el control de la natalitat i l’avortament, les primeres alquimistes (transformar pedres en or, quin perill pel capital!), elles no s’agenollaven davant de cap home, eren supervivents de la més antiga cultura, abans que la repressió espiritual i sexual, econòmica i mortal, de la societat fàl·lica i imperialista fos severa, destruïnt les societats humanes i la natura.
WITCH viu en cada dona. És la part lliure de cada una de nosaltres, sota somriures tímids, l’aprovació de l’absurda dominació masculina, el maquillatge, la roba asfixiant per la pell que la nostra societat malalta ens exigeix portar.
No pots simular ser bruixa perque ets dona i només mirant dins teu saps que ets bruixa.
Construeix les teves normes, sigues lliure i rebel, forma el teu cercle de germanes i construeix les teves utopies. Els enemics: allò repressiu, autoritari, masclista. Les armes: el teatre, la sàtira, la poesia, la màgia, els cartells, les enganxines, l’escombra, les pistoles, les nines vudú. Tota la imaginació sense límits perque el teu poder radica en que ets dona i ets més forta treballant amb altres dones.

Ets bruixa essent dona insubmisa, furiosa, feliç i immortal!”

I com elles dirien…passa la paraula, germana!

Cal enfonsar el poder de la cultura de la violació

Portem uns mesos mogudets, altre cop. Com des de sempre, ens continuen bombardejant, de tant en tant, amb missatges, gens subliminals, per a disciplinar-nos. Les institucions, els prohoms, les administracions, els paters, aquells que pretenen ésser amos…Tant se val. Només cal que algú amb un pèl de poder digui o faci allò que se suposa que és un exemple per a totes. I totes aquestes mal anomenades, per la claca d’allò políticament correcte, sortides de to, no són tal cosa, són la crua realitat de les mentalitats socials sense emmascarar.

En, l’equivocadament, anomenada edat de la raó, eren els reis, els virreis, els alcaldes i altres bufons de la cort, els que més dones cremaven, vexaven o denunciaven, els que més atiaven les violacions, els que més lleis promovien per a cossificar i colonitzar els cossos i les vides de les dones. Ara passa el mateix. De fet, mai ha deixat de passar…que horrible, oi? Estem atravessades per lleis i codis visibles i invisibles.

armes front el patriarcat

Així s’assenta la permissivitat cap a la violència contra les dones, la cultura de la violació, allò tant pervers de victimitzar-nos i culpabilitzar-nos al mateix temps. Així s’alimenta la roda de l’exercici del poder.
No em cansaré de repetir que l’essència de la violació és, precisament, aquest exercici últim del poder…a saber:

El cos de la dona és un objecte més o menys preat
El cos de la dona és el que rep i és penetrat
El cos de la dona és el recipient de l’honor individual, familiar o col·lectiu
El cos de la dona és el camp a llaurar o conquerir
És la frontera
És la propietat
El tresor a preservar
ÉS MÉS QUE UN COS FÍSIC. ÉS UN COS SOCIAL SOBRE EL QUE ES LEGISLA, NORMATITZA I ES FAN JUDICIS.

Per això mateix ministeris, representants, governants, intel·lectuals i altres pares del que ha de ser decent i decorós, destaquen que aquests cossos nostres són els culpables. Tenim el descarat costum de passejar de matinades com les gates sobre les teulades, o d’entrar als ascensors en companyia masculina amb el risc que ens atrapi un atac d’estripar-nos la camisa, com en Camarón.

Per què algú pot dir aquestes bestieses i, àdhuc, aconsellar un toc de queda femení? Perque saben que poden dir-les sense que hagi grans represàlies, ras i curt. Perque saben que al voltant de tota aquesta nàusea verbal hi ha un imaginari que s’hi arrepenja.. Ja se sap: noia, ets dèbil, vulnerable, carnassa, cos, sexe, ets el q vesteixes, t’ho busques…Sona a crim perfecte, oi? És clar, el silogisme patriarcal funciona així: si qui és abusada s’ho busca, no existeix abús, ergo, tanca’t, tapa’t, calla, fuig i segueix les ordres.
Perquè d’això es tracta al cap i a la fi, d’ordre, ordre social. Però, parem, deixem de caminar un moment.

Pensem. Saber que la violència contra les dones és normalitzada, silenciada o relativitzada és només un punt del camí. Preguntem-nos: què passaria si un grup de dones clavés una pallissa al que diu asenades com les que mencionem?
No té el mateix efecte, no?
Es podria pensar “quina animalada” , o “les coses no es fan així” o”així us traieu la raó”…
De debò?
Està clar que una violència escandalitza més que l’altra i una por provoca més que l’altra.
I, hem d’entrar en el debat trampós de qui em treu o em dóna la raó?

130121-Feminismo-20-600x369

Seguim. Quan diem “si toquen a una ens toquen a totes” no pot ser una afirmació gratuïta ni un tòpic. Totes les vexacions haurien de crear un estat d’ebullició, una resposta CONSCIENT. I per a ser conscient cal reflexionar sobre si som víctimes per se, de naturalesa pacifista, si l’autodefensa és només un entrenament, si cada cas és una anècdota. Què conté l’afirmació “allò personal és polític? O la que diu que la por canvia de bàndol?

Hem d’aprendre de les que escopiren sobre Hegel i de les Rotes Zoras i Amazones que, com molts grups autònoms de dones, tenien molt clar què fer amb els que explotaven dones a les fàbriques, els que legislaven contra l’avortament, amb els macarrons i els violadors… . Ho tenien tant clar que sabien que per acabar amb aquesta barbàrie és imprescindible enfonsar el poder de la cultura de la violació i l’abús. I això no s’aconsegueix demanant les coses si us plau o amb permís. Quan la nostra actitud canvia, la resta es mou…