Cal enfonsar el poder de la cultura de la violació

Portem uns mesos mogudets, altre cop. Com des de sempre, ens continuen bombardejant, de tant en tant, amb missatges, gens subliminals, per a disciplinar-nos. Les institucions, els prohoms, les administracions, els paters, aquells que pretenen ésser amos…Tant se val. Només cal que algú amb un pèl de poder digui o faci allò que se suposa que és un exemple per a totes. I totes aquestes mal anomenades, per la claca d’allò políticament correcte, sortides de to, no són tal cosa, són la crua realitat de les mentalitats socials sense emmascarar.

En, l’equivocadament, anomenada edat de la raó, eren els reis, els virreis, els alcaldes i altres bufons de la cort, els que més dones cremaven, vexaven o denunciaven, els que més atiaven les violacions, els que més lleis promovien per a cossificar i colonitzar els cossos i les vides de les dones. Ara passa el mateix. De fet, mai ha deixat de passar…que horrible, oi? Estem atravessades per lleis i codis visibles i invisibles.

armes front el patriarcat

Així s’assenta la permissivitat cap a la violència contra les dones, la cultura de la violació, allò tant pervers de victimitzar-nos i culpabilitzar-nos al mateix temps. Així s’alimenta la roda de l’exercici del poder.
No em cansaré de repetir que l’essència de la violació és, precisament, aquest exercici últim del poder…a saber:

El cos de la dona és un objecte més o menys preat
El cos de la dona és el que rep i és penetrat
El cos de la dona és el recipient de l’honor individual, familiar o col·lectiu
El cos de la dona és el camp a llaurar o conquerir
És la frontera
És la propietat
El tresor a preservar
ÉS MÉS QUE UN COS FÍSIC. ÉS UN COS SOCIAL SOBRE EL QUE ES LEGISLA, NORMATITZA I ES FAN JUDICIS.

Per això mateix ministeris, representants, governants, intel·lectuals i altres pares del que ha de ser decent i decorós, destaquen que aquests cossos nostres són els culpables. Tenim el descarat costum de passejar de matinades com les gates sobre les teulades, o d’entrar als ascensors en companyia masculina amb el risc que ens atrapi un atac d’estripar-nos la camisa, com en Camarón.

Per què algú pot dir aquestes bestieses i, àdhuc, aconsellar un toc de queda femení? Perque saben que poden dir-les sense que hagi grans represàlies, ras i curt. Perque saben que al voltant de tota aquesta nàusea verbal hi ha un imaginari que s’hi arrepenja.. Ja se sap: noia, ets dèbil, vulnerable, carnassa, cos, sexe, ets el q vesteixes, t’ho busques…Sona a crim perfecte, oi? És clar, el silogisme patriarcal funciona així: si qui és abusada s’ho busca, no existeix abús, ergo, tanca’t, tapa’t, calla, fuig i segueix les ordres.
Perquè d’això es tracta al cap i a la fi, d’ordre, ordre social. Però, parem, deixem de caminar un moment.

Pensem. Saber que la violència contra les dones és normalitzada, silenciada o relativitzada és només un punt del camí. Preguntem-nos: què passaria si un grup de dones clavés una pallissa al que diu asenades com les que mencionem?
No té el mateix efecte, no?
Es podria pensar “quina animalada” , o “les coses no es fan així” o”així us traieu la raó”…
De debò?
Està clar que una violència escandalitza més que l’altra i una por provoca més que l’altra.
I, hem d’entrar en el debat trampós de qui em treu o em dóna la raó?

130121-Feminismo-20-600x369

Seguim. Quan diem “si toquen a una ens toquen a totes” no pot ser una afirmació gratuïta ni un tòpic. Totes les vexacions haurien de crear un estat d’ebullició, una resposta CONSCIENT. I per a ser conscient cal reflexionar sobre si som víctimes per se, de naturalesa pacifista, si l’autodefensa és només un entrenament, si cada cas és una anècdota. Què conté l’afirmació “allò personal és polític? O la que diu que la por canvia de bàndol?

Hem d’aprendre de les que escopiren sobre Hegel i de les Rotes Zoras i Amazones que, com molts grups autònoms de dones, tenien molt clar què fer amb els que explotaven dones a les fàbriques, els que legislaven contra l’avortament, amb els macarrons i els violadors… . Ho tenien tant clar que sabien que per acabar amb aquesta barbàrie és imprescindible enfonsar el poder de la cultura de la violació i l’abús. I això no s’aconsegueix demanant les coses si us plau o amb permís. Quan la nostra actitud canvia, la resta es mou…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s