Els nostres propis vels

Aquí, al Baix Penedès, hi ha moltes “personalitats polítiques”, per no dir personatges, que tenen la voluntat de disciplinar els col·lectius que tenen una religió, cultura o color que no troben prou nostrat. Per a fer-ho, entre d’altres estratègies, opten per a parlar ( i en alguns casos legislar ) sobre la roba que les dones, naturalment,  poden o no poden portar al carrer. Sona bàrbar, oi?

M’entristeixo quan, de tant en tant, apareix a les notícies la intenció de partits o ajuntaments de prohibir els vels als espais públics. M’entristeix enormement que es vulgui legislar sobre la roba de més o de menys que les dones han de portar als espais públics.
A aquestes alçades aquests personatges encara no han estat capaços de fer un bon anàlisi de les conseqüències que aquestes iniciatives i comentaris comporten ( barreres socials, incomprensió, atemptat a la intimitat, marginació… )
No sé encara qui s’han cregut que són per a erigir-se com a missioners preocupats per les llibertats de les dones, que s’alcen per a alliçonar i colonitzar la “tribu ignorant”, pregonant la necessitat de treure el vel dels espais públics ( que suposo, segons les seves reflexions, que volen dir que els espais occidentals són espais més civilitzats que els altres espais públics del món ). Però…. qui són ells per a parlar de la llibertat si són ells mateixos els que no volen escoltar o deixar parlar les dones que el porten?

Ells, que diuen que els que no tenen papers no són legals i que els que no són legals no tenen drets, s’atreveixen a parlar de llibertat? Ells, que fomenten que s’escampi la brama que la immigració ens treu la feina, parlen de llibertat? Ells, que construeixen un mur invisible entre migrants i no migrants simplement per a aconseguir un vot més. Ells, que saben que tenen els mitjans i les eines per a crear opinió… A ells no els fa por escampar els tics i els discursos racistes ( que siguin políticament correctes ). Ells, s’atreveixen a parlar de llibertat!

Si no està bé obligar a usar el mocador, si no està bé obligar a no portar faldilla, tampoc és bo obligar a treure el vel. Abans d’escriure un llarg article sobre què és i no el vel, crec que cal començar per les coses que són més planeres. La qüestió no és si al blaquet de torn li agrada el mocador, si a mi o a tu ens horroritza o plau l’ús d’aquesta peça de roba. La qüestió no és aquesta perquè si a ningú li importa la roba que jo em poso, perquè m’ha de preocupar la que porta la veïna?
La intel.ligència emocional passa per a posar-se en el lloc de l’altre, en preguntar abans de donar ordres estúpides , en aprendre abans d’enfadar-se. La solidaritat passa per una entesa entre pobles diferents per a trobar l’afecte abans que la frontera. La justícia social passa per a encarar-se amb qui de veritat et colla i no castigar al més vulnerable i al més diferent. Per què hem d’aplicar la força o la ràbia contra el veí i no contra els culpables reals de la misèria social i econòmica actual? Ens hem de dedicar a colonitzar els cossos i les ments de les dones d’altres cultures?

burka

Els cossos i les ments de les dones sempre han estat un camp de batalla per a totes les civilitzacions. Sempre hi ha un fort judici sobre nosaltres, tant per part de la nostra cultura com des de cultures alienes. Alguns diràn que ens vestim poc i altres diràn que ens hem de destapar. Alguns diràn que treballem massa i altres que si no treballem som gandules i dependents. Alguns pensen que ens pintem massa i altres que no ens arreglem massa i que perquè no ens depilem més, quina cotxinada! Alguns clamen que estudiem o llegim massa i altres que encara no hem adquirit una excel·lència cultural suficient. Alguns no volen que pensem i altres volen que estem toooot el sant dia pensant. Alguns es molesten si parlem i altres es molesten si callem. Alguns apunten que si tenim massa fills i altres que si resulta que no en tenim, a què estem esperant. Uns ens veuen com a bones mares-germanes-filles-mullers i altres no. I qui ens veu simplement com a persones?

Uns jutgen, els altres també. I ens fan servir com a indicador de drets, democràcia o llibertat en contraposició amb l’altra banda.

Però enmig de tot aquest vitricoll a ningú se li ocorre preguntar-nos a les directament implicades en el mega judici: les dones, totes. Es millor cridar dins de l’àgora com gallets emprenyats. És molt més fàcil ignorar-nos perquè així s’ignora un problema o assumpte social, perquè preguntar les coses directament i una a una és afrontar directament un problema, un problema complicat.

Per quins set sous hem de permetre actituds imperialistes i colonitzadores un cop més? És que per ser europeus i europees ens creiem més feministes? ens pensem que no tenim contradiccions, ni errors fatals de racismes interns no estudiats i masclismes no percebuts? Qui es creu millor sempre és la metròpoli, que assumeix, vilment, que la colònia és a tots nivells i aspectes inferior.

És que ja arriba un moment que ser un cavall de batalla per a demostrar no sé quina mena de militància feminista occidental em cansa: els polítics han arribat a un nivell de mediocritat lamentable.

Perquè la llibertat de les dones no es mesura per la seva ocupació ni pel seu nivell d’estudis ni per la roba que porta, ni tant sols per la seva astúcia. La llibertat d’una dona és la SEVA VOLUNTAT INEXPROPIABLE D’EXISTIR, DE SER I DE FER, COM ELLA VULGUI, ON VULGUI I QUAN VULGUI, de seguir un programa o de no seguir-lo, de treballar o no fer-ho, de posar-se un vel o no posar-se’l. LA LLIBERTAT DE LES DONES ÉS ASSUMPTE DE LA VOLUNTAT DE LES DONES DE SER ( O NO ) GOBERNABLES NOMÉS PER LES NORMES QUE ELLES DESITGIN PER A LES SEVES VIDES.

I que no ens enganyin: parlar de prohibir el vel no és parlar de llibertat de les dones, és parlar de colonització.
Si volen parlar de la llibertat de les dones “de fora” que tanquin els CIE, que marxin de terres enllà, que retirin tropes, que parin d’explotar les dones en les fàbriques i treballs ( d’aquí i d’allà ), i que mirin quantes mares i filles moren sense poder veure els seus fills i familiars perquè estan atrapats ens altres països ( que s’autoanomenen desenvolupats ), atrapats en la voràgine burocràtica dels papers i les fronteres. I recordem com les tropes europees quan entraren a colonitzar el Magreb, feien mofa i befa de les dones que portaven vel i els hi arrencaven a la força davant de tothom per a reforçar la idea de que qui vexa la dona de l’enemic, ja entra en dret i terra i de conquesta.

Anuncis

Casal de Dones VNG

La Frontissa. Associació de Dones

El dissabte 15 de novembre de 2014 va tenir lloc la Primera Assemblea del Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú, que comença a existir als espais del C/Sant Pau 13. es tracta d’ un col·lectiu de col·lectius que aplega  tant associacions com dones a títol individual. Al’ assemblea van assistir representants de :  Acompañando la Vida, Bullanga Feminista, Grup de Criança Canalla, Joudour wa Afak i dones a títol personal. també conta el casal amb la participació del programa Mézclate Conmigo, portat per Luz Cassino. La primera activitat conjunta que s’ organitzarà seran els actes del 25N Dia Internacional contra la Violència Masclista.

2014-11-15 19.03.37Captura de pantalla completa 18112014 180023.bmp

View original post

25N contra la violència masclista al Penedès

Xarxa Unitària pels Drets Socials al Penedès

Aquesta setmana s’organitzen diversos actes contra la violencia de gènere al Penedès, mural ( acompanyat de vermut i música ) i performance a càrrec de La Ruda i taller d’autodefensa per a dones organitzat per la CGT d’Alt Penedés-Garraf i CGT Baix Penedès.

A Vilanova també realitzen diversos actes el mateix dia 25: concentració amb encesa d’espelmes i lectura de manifestos, i, posteriorment, a l’hotel d’entitats, s’hi farà recital de poesia i es gaudirà de música.

actes ruda

cartell taller autodefensa

View original post

25. N 2014.

La Frontissa. Associació de Dones

Aquest anys, per primer cop, els actes del 25 de novembre són organitzats pel Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú. cartell 25 jpg

Article 25N: l’amor propi no deixa lloc a les violències

Les diferents formes de violència cap a les dones es deriven del menysteniment del primer dret de tota dona: ser la protagonista de la seva vida. Com diu Marcela Lagarde, la major perversió de la cultura patriarcal és que a les dones se’ns ha prohibit l’amor propi. Aquesta premissa es tradueix quotidianament quan, des de petites, som educades per responsabilitzar-nos de les cures de les persones que ens envolten; se’ns ha transmès com ser mares, germanes, esposes
quan ni tan sols hem aprés a cuidar de nosaltres mateixes. Se’ns ha imposat procurar per les necessitats dels altres en un acte d’amor incondicional. Sense esperar res a canvi i sacrificant, si no ens ho parem a rumiar, la recerca de la nostra autonomia.

Aquest…

View original post 457 more words

Taller d’autodefensa feminista! Com gestionem les agressions?

Aquest diumenge 23 de novembre a les 19:00, al Vendrell, farem entre totes un taller d’autodefensa col·lectiva.  Ens preguntarem què és una agressió i com afrontem les agressions de manera conjunta, no a nivell individual o físic.

Semblen preguntes fàcils, però tenen molt de suc. Per anar fent boca: podem dir qui té la clau per a definir què és una agressió? podem asegurar que en els nostres entorns això no es produeix? o que si denunciem una agressió tindrem recolzament? Sabem què fer quan ens passa?

En parlarem en un espai de seguretat, un taller per a dones! Hi sou benvingudes!

cartell taller autodefensa