Cas Expert: repressió laboral

Com ja hem llegit anteriorment, el dia 9 de juliol se celebrarà la vista del Cas Expert en la qual ex treballadores de l’empresa Expert Polymere i assessors sindicals hauran de reviure uns fets surrealistes. Recordem que en el marc d’un ERO d’extinció, i de la conseqüent i lògica necessitat de defensa dels llocs de totes i cadascuna de les treballadores d’aquesta empresa, la Guàrdia Civil entrà a carregar durament i, a més, algunes persones van resultar encausades després d’interposar les denúncies per les lesions causades. Per a mi, el cas mereix ser analitzat amb deteniment i ubicar-lo en el context adequat.

El fet d’imaginar la Guàrdia Civil entrant en una fàbrica a carregar de manera indiscriminada contra unes treballadores que simplement estaven allà, em fa pensar en temps grisos, molt grisos. Aquesta impunitat que resulta quasi ridícula ha estat relativitzada durant tots els anys que s’ha anat arrossegant el procés i fins i tot em resulta un pèl casposa. No hi ha res més gràfic per a fer visible una de les funcions més evidents d’un cos policial que veure’ls entrar dins d’una empresa on s’està defensant el lloc de treball a repartir estopa.

Això, és evident, és el que més crida l’atenció, no només pels informes de lesions de les persones que, a més a més, estan encausades, sinó que ens sobta perquè és la punta de l’iceberg de la repressió laboral. No podem perdre de vista que estem veient cada cop més casos en què les protestes laborals estan essent castigades amb penes cada cop més dures, basades en acusacions surrealistes i envoltades de causes sospitoses. Potser ens costa una mica d’afrontar la importància de plantar cara a aquest tipus de repressió, la qual es dóna no només dins dels llocs de treball i que també ataca directament el dret que tenim totes les treballadores de defensar els llocs de treball. No ens em podem enganyar: en les circumstàncies que fa temps que estem vivint, en les quals s’estan reconfigurant el sistema socioecònomic i els mecanismes de control de la població, res resulta més adient que tenir-nos contra les cordes en el nostre dia a dia; que tinguem por, que la manca de seguretat vital o de futur ens tenalli i ens faci passar de puntetes per sobre de totes les misèries que ens vulguin fer empassar. De res ens servirà tapar-nos el nas.

Pensar que coses tan bàsiques i tan necessàries com autoorganitzar-nos a la feina poden ser castigades, o que portar la contrària a la direcció d’una empresa pot acabar amb una càrrega i un judici que no fa res més que eternitzar-se, és un punt a favor de la desmobilització de les treballadores. Pensar que fer tot el possible per a que totes les nostres companyes de feina, totes sense excepció, conservin el seu lloc de treball, ens pot costar una repressió policial i institucional gratuïta i és un punt a favor per al bloqueig de qualsevol lluita laboral. Saber que si no li dius ‘Sí senyor, recontra sí senyor’ a qui forma part de la direcció pots perdre el que sustenta la teva quotidianitat, és, naturalment, la pedra de toc que ens desapodera.

Val la pena pensar-hi: res d’això és gratuït. De fet, és ben simple. Mesures com l’enduriment de les penes per a protestar i la precarització cada cop més evident de les condicions de treball no són res més que un atac que ve des de dalt; és la lluita de classes en carn viva, i sibil·lina. Això que a algunes persones els semblava vell i passat de moda, és tan vigent que fa feresa, doncs això vol dir que ho hem anat deixant passar. No, companyes, no és gens vella la lluita de classes; el que ens hauria de semblar d’altres temps hauria de ser la normalització de la repressió i la desmobilització, el que resulta que fa olor de ranci i de vell són els despatxos on s’amaguen els que es creuen en la potestat de jugar amb les nostres vides. El que resulta passat de moda és, precisament, creure que uns tercers, que uns altres, tenen el poder de gestionar les nostres quotidianitats.

El Cas Expert ens enllaça de manera necessària amb tots els altres casos de dura repressió de la lluita laboral i de la lluita per la defensa dels llocs de treball. Penso en el Carlos i la Carmen, penso en l’Alfon, en els vaguistes del 29M, els vaguistes del 14N, etc. Hi ha un fil conductor que ens ha de fer pensar que, si existeix, és per alguna cosa; que si hi ha aquest degoteig de casos és que s’estan tancant files per a blindar la nostra capacitat de manejar les nostres pròpies vides. Aquest és el context on ha de ser ubicat el Cas Expert, i precisament així ha de ser afrontat per a donar-hi una bona resposta: no és una anècdota, no és un cas aïllat; es tracta d’un intent més de desactivar-nos. I aquí triem nosaltres si ens volem desactivar i deixar passar l’ocasió o si ens volem moure solidàriament perquè, en realitat, si no tinguessin por de la capacitat que tenim per a apoderar-nos no recorrerien a aquestes mesures repressives. Perquè nosaltres som més i són ells els que depenen de nosaltres. Participem dels actes i campanyes solidàries, estiguem atentes a l’agenda, perquè nosaltres mateixes som la millor arma de lluita; la resta només són eines, i això és el que mai no podem perdre de vista per a no perdre el nord.

http://xarxapenedes.cat/cas-expert-repressio-laboral/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s