Les dones treballadores al Baix Penedès

Ara ve el 8 de març i totes estem amb la llista de greuges i d’experiències potents a flor de pell. No negarem que, encara que totes diem que cada dia hauria de ser 8 de març perquè totes movem el món on habitem, aquest mes és molt especial, se’ns fa especial. Ens el fem més nostre que mai, el fem servir d’altaveu, de crossa, de falca, del que sigui. Perquè som “marcianes”, oi? Doncs sí, i ben fet que fem, perquè així recollim la diada que les nostres rebesàvies van impulsar a contracorrent ara fa un segle. Aquelles dones van aconseguir una diada nostra, ben nostra, de les dones treballadores, les que ho fan dins i fora de casa. Elles van organitzar-se de manera autònoma i van ignorar les directrius dels seus companys masculins, i dels seus patrons, i van arribar a fer assemblees i mítings de centenars de milers de dones obreres de la fàbrica i obreres de la casa. També eren marçals, elles.

I quan ve aquest dia, en el que intuïm que no som només víctimes estàtiques i passives, els mitjans ens bombardegen amb xifres i xifres que demostren les desigualtats en les que vivim i els marges en els que escrivim, encara, la nostra vida i les nostres històries. Les xifres globals són terribles, de fet la OIT (Organització Internacional del Treball) va declarar que la bretxa salarial entre homes i dones creixia sense cap mena de justificació productiva o d’experiència que la pogués justificar. És a dir, ja ni cal trobar una excusa. Però això són xifres globals que de vegades a nivell micro costa de fer arribar.

Miro al meu voltant, i la precarietat, tant laboral com vital i cultural, és cada vegada major. I com que som “marcianes”, però no d’un altre planeta (“estrangera dins de casa”, que deia Maria Mercè Marçal), penso, com ens va a les dones sota tota aquesta circumstància?

Segons les últimes dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, de l’IDESCAT i del Departament d’Ocupació de la Generalitat, al Baix Penedès el panorama és difícil: deu dels quaranta municipis amb més atur de Catalunya són baix penedesencs. Essent la comarca amb el percentatge més elevat d’atur, un 25% aproximadament, hi trobem índexs terribles com: a Santa Oliva un 32,34% d’atur, al Vendrell un 24,28%, a Cunit un 26,60% o a Calafell un 24,79%. Aquest atur té una incidència més alta en cas de ser dona. Dels 25 als 39 anys i dels 55 als 65, l’atur entre les dones supera el dels homes, en les altres edats és similar. Per afegir més llenya al foc, els sectors que més han patit el cop a la zona (recordem que el Baix Penedès no té una estructura industrial o agrària tant forta com altres comarques, es basa molt en el sector serveis i l’hostaleria), que són el comerç al detall, l’hostaleria, l’administració pública i el sector sanitari, són tasques molt feminitzades. Per tant, de moment, sabem que a les dones al Baix Penedès ens ha colpejat l’atur amb força i que s’han reduït molts llocs de treball en feines en les que les dones hi tenen molta presència, ja sigui perquè es relaciona amb el nostre imposat rol de cuidadores i cuineres o per raons, diguem-ne… estètiques. És més, les xifres d’ocupació han d’anar acompanyades d’altres molt importants: el 90% de contractes signats foren temporals.

Si anem una mica més enllà, parlant de les tasques de la llar, la visió global és que només 0,54 homes afirmen, al Baix Penedès, que realitzen tasques de neteja i cures a casa seva. No cal mirar les xifres en detall després d’aquesta afirmació, perquè ja sabem el que comporta. Bé, potser caldria apuntar que els nuclis familiars que consten d’un home i una dona casats o en parella, la xifra d’homes que treballen un cop emparellats és superior a la de dones que ho fan, encara que els dos tinguin el mateix nivell d’estudis (o, fins i tot, que les dones tinguin un nivell lleugerament superior).

Per a reblar el clau hem d’apuntar que hi ha pocs llits sanitaris per habitant, que hi ha tres ambulàncies d’urgències a la comarca, que en alguns municipis s’han clausurat les línies de bus escolar o de bus interior, que moltes infraestructures municipals d’oci no funcionen, etc.

En resum, que les dones que treballen ho fan en treballs que es consideren femenins, que moltes d’elles ho fan en l’economia submergida, que han d’assumir la pràctica totalitat de les feines de casa, i que la falta d’infraestructures municipals i comarcals, degut a la corrupció i la bombolla especulativa, les condemna a assumir molta més feina extra, no reconeguda i no remunerada.

Així estem la majoria de “marcianes” del Baix Penedès.

Després d’aquesta panoràmica de la zona, es fa ben palesa aquesta frase de que les dones movem el món. Les veig anant a buscar menjar a les esglésies i als ajuntaments, les veig acompanyant a les criatures a l’escola i als grans al CAP, les veig fent cua a les oficines de l’atur i les veig treballant als hospitals, a les escoles, a les cuines de les cases, a les botigues, a les caixes dels maleïts Mercadones. Les veig a tot arreu, i a la vegada sembla que no hi són.

I d’això, precisament de la mateixa precarietat, de la mateixa doble i triple jornada laboral i de com el món heteropatriarcal ignora de manera deliberada tot aquest trescar femení, es queixaven elles, les “marcianes” que van engegar la celebració del 8 de març fa ja cent anys: apostades a les places, les netejadores, teixidores i mestresses de casa, posarem nom a tot el que ens passa i recordaren, al seu torn, aquest continu de lluites feministes que se’ns han ocultat al llarg de la història, des dels temps dels romans. I a tot el que ens passa se li diu explotació i masclisme. I ja fa segles que ens en queixem, ja que els drets no es demanen, es lluiten i s’exerceixen. Ara que sabem en quin punt estem, només ens falta teixir la mateixa xarxa solidària i autogestionada entre nosaltres, les donasses del Baix Penedès i de tot l’espai “marcià”. Perquè nosaltres, les dones, fem i som història, fem i som el món, recollim el que ens van ensenyar les àvies i deixem ben clar que la lluita feminista és la lluita per la humanitat.

Mireia Redondo. Precària visiblement feminista i afiliada de la CGT del Baix Penedès.

Les dones treballadores al Baix Penedès

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s