TTIP: el triomf de les corporacions?

“La lluita de classes existeix, d’acord, però és la meva classe, la classe rica, la que fa a guerra, i estem guanyant”

Warren Buffett

Amb aquesta frase acabavem les xerrades sobre el TTIP que s’han fet aquests dies, organitzades per  la Xarxa Unitària pels Drets Socials al Penedès.  Mentre escoltava al Juan, el ponent, explicant l’origen del Tractat i les conseqüències que tindria per a nosaltres, recordava un i altre cop les lliçons de l’escola sobre la revolució industrial: monopolis i oligopolis empresarials, guerres, treballadores sense drets sindicals ni laborals, misèria, mancances alimentàries, destrucció ambiental sense miraments, i un llarg etcétera que té al darrera la dèria de la productivitat a gran escala i l’acumulació de capitals. Pensava jo: “això del TTIP és capitalisme en estat pur i lluita de classes crua”.

Si el TTIP no sorgeix del no res, si aquest tractat té uns precedents orientats tots a acomodar el funcionament mundial als desitjos de les multinacionals i els seus màxims dirigents, llavors la precarietat que ens estem empassant tampoc és casual, ni és un xampinyó.  Ara puc comfirmar que les grans empreses busquen privatitzar els serveis públics i la total flexibilització de la producció i les condicions laborals. I això ratifica que no estem davant d’una crisi, ni un constipat financer, sinó que ens trobem capejant una ofensiva neoliberal pensada i programada. I que le mesures que estàn aplicant, aquí i a nivel europeu, van en total concordança amb  el que es busca amb el TTIP. Estan reestructurant el sistema, al seu gust és clar.

Què pensarieu si us digués que la seva flexibilització significa que podriem firmar contractes laborals en els que es prohibís que ens sindiquem o que tinguem vacances? O que menjariem carn de vedells atipats d’hormones de creixement? O que tots els vegetals dels mercats majoritaris serien transgènics, ara restringits? O que tot el sistema sanitari estigués privatitzat? Que les grans empreses puguin denunciar els estats però no al revés? Doncs això, propi dels segles de la màquina de vapor i dels tallers tèxtils infernals, com el que va acabar amb les vides de tantes dones treballadores al Lower East Side fa un segle aproximadament, sense conseqüències per l’empresari,  és el TTIP. Si voleu buscar un precedent d’exemple del que pot passar al sector agrari, busqueu informació sobre els maquiles. Això és el TTIP

I jo continuava pensant….com és que no n’hem sabut res fins ara si és molt escandalós? Per què va ser publicat a Le Monde Diplomatique i va córrer com la pólvora per tota la UE i no va arribar aquí? Miseriosament fins fa relativament poc això no ha arribat ni aquí ni a l’estat español  perquè cap mitjà de masses ho va voler publicar. Cap. Tenien la información però no la van voler publicar. Fins i tot es va refusar ( per part de CiU, PP, PSOE, PNB i UPyD ) la possibilitat de fer un referéndum sobre el tractat. De fet és lògic: per a poder fer propaganda a favor del TTIP la desinformació és essencial, doncs si jo no sé què està passant és com si no estigués passant. Després d’experiències com les de Seattle, en que els moviments socials van exercir tal pressió que van haver de deixar el secretisme i les negociacions a part, estaba clar que havien de buscar la manera d’amagar-se.

No és gens extrany ja que la intenció que hi ha darrera d’amagar la informació i d’endurir les condicions de vida i la repressió, és la de controlar la opinió pública, mantenir-la quieta i disciplinada per a poder actuar amb total impunitat a l’hora d’imposar la dictadura del sector privat. Les mateixes famílies que durant els anys vint del segle passat parasitaven poders polítics i condicionaven la geopolítica, com els Rockefeller o els Alba, encara ara ho fan i amb les mateixes intencions. Les mateixes portes giratòries que permeten tocar cuixa, la mateixa desesperació de les persones que perden els estalvis i les cases, la mateixa política de blocs internacionals. La història es repeteix.

Llavors, després de superar els moments d’inquietud i horror, vaig pensar: “bé si ho han portat tot en secret significa que tenen por del que en puguem dir o del que pugem fer per a evitar la seva aplicació”. O sigui que, en realitat, reconeixen que és un escàndol de tractat i que nosaltres tenim un poder de canvi i de creació o ruptura sensacional que els supera. Doncs, com sempre, això és el que tenim i el que hem depensar…..volem que negociin per nosaltres un futur de precarietat i desastres ambientals? O volem moure’ns per a tirar enrera aquesta barbàrie dels plutòcrates?

Nosaltres, ara que tenim una mica més d’informació, podem escollir què fem al respecte: ens organitzem, ho expliquem i ho impedim, o ens deixem arrossegar?

Si aconseguim ser conscients que són ells els que depenen de nosaltres i no al contrari, els podrem aturar i, amb ells, al TTIP.

Mireia Redondo. Precària visiblement feminista i afiliada de la CGT del Baix Penedès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s