Estimades companyes de l’EI

Estimades companyes de l’EI,

Us escric aquesta carta perquè vosaltres m’heu citat a mi, i a moltes altres, en la vostra intervenció de la roda de premsa. No sé, potser si no m’haguéssiu nomenat, a mi i a totes, potser no us escriuria, però ja que em sento al·ludida, faré ús del dret a rèplica.

Tant en la roda com en els articles posteriors apareguts en els mitjans més afins a l’EI o en les intervencions públiques posteriors en d’altres mitjans, dieu que no parleu només per a vosaltres, que també ho feu per la resta de dones, per alçar la veu de les dones lluitadores i les dones en general. Aquí és on em veig interpel·lada, és clar. No vull ficar-me en el debat fangós de definir què és una dona lluitadora o de com ho fem això, tot i que no deixa de ser essencial per diveses raons: no caure en paternalismes, no categoritzar, no caure en l’imaginari patriarcal de dones lluitadores etc. El que em fa barrinar és que si el que volem és que les dones parlin, parlem, potser el que hauria estat bonic és una altra cosa: una roda de premsa amb col·lectius de dones i dones. D’aquesta manera si que seria una elevació de veu de les dones i no només de les dones de l’EI parlant des del seu propi àmbit polític cap a i per als mitjans, els altres i les altres. No dic que fos intencional crear aquesta sensació però s’ha creat.

Crec que, si la intenció era parlar de tota la gran muntanya de merda que ens trobem totes arreu, hi haviem de ser totes, ni que fos per una qüestió de feedback de compis feministes, ja que la campanya contra els insults masclistes i misògins l’hem assumida totes les feministes ( i molts que són feministes de portes cap a enfora i no en les seves pràctiques quotidianes, o que ho són només per casos flagrants, o ho són només per les dones del seu àmbit etc ). Parlar per totes no, parlar totes millor. És així perquè parlar de lluita feminista fa necessari definir qui és el subjecte polític de lluita, i aquí les dones són el subjecte de lluita i no pas les organitzacions que no siguin de dones. I tampoc és subjecte de lluita feminista un conjunt d’organitzacions aplegades en un acte unitari, unitari de l’EI.

Dit això des del dolor que pot produïr sentir que hi ha coses que han passat per sobre meu, tot i haver-me citat, o per sobre de la meva idea de lluita feminista com un corró ( com pot ser que es percebi com a molt important que quedés marcat que era el posicionament de l’EI però alhora parlant per altres dones). Sí, no exagero, això fa mal. Perquè acabes pensant que potser ha estat una manera de referenciar-se i això pot contenir una patinada instrumentalitzadora. Sí, no exagero, fa mal que algú vulgui com….parlar per tu quan pot parlar amb tu al costat. Sí, no exagero, perquè sabem la gran quantitat de mascles d’esquerres que s’aferraran a la seva solidaritat amb les dones insultades pels altres però que a casa seva no fan esforços per a ser menys patriarcals, o titllen d’exagerades a les seves companyes quan es tracta de casos d’agressions dins el moviments socials. I sabem que combatre l’heteropatriarcat en condicions com aquestes és  molt cru i molt sagnant.

Dic això perquè som companyes de patiments patriarcals i perquè som companyes, de fet moltes de vosaltres i jo compartim sindicat. I penso que entre companyes aquests coses que ens poden ferir està bé dir-nos-les. Sobretot si es fa ús de la paraula en públic i en aquesta se’m cita. Està genial aprofitar amb criteri el fet que es tenen recursos per a parlar pels mitjans, fer campanyes i tenir molt de ressò, és clar. Però citeu-me a aquella hora per a parlar jo també i no pas en el text que vosaltres llegiu. Jo també sóc subjecte, i com vosaltres tampoc demano permís.

Dic això perquè som companyes de patiments patriarcals i perquè la lluita feminista fa anys que es desenvolupa dins i fora de l’EI, un exemple de feina feta que va partir d’altres feines fetes i així seguim les baules, és el protocol d’actuació en casos d’agressions que apareix en el llibret de La gota que fa vessar el got, que analitza dinàmiques de poder i violència dins els moviments socials a partir d’un cas concret, el de La Torna. El recorregut és molt i molt llarg i ve de tant lluny i de tants esforços anònims i feministes que de vegades penso que som nenes a espatlles de gegantes. Així percebo jo que l’espai polític feminista no és patrimoni de ningú ni té cap avantguarda, és inapropiable, perquè si fos així, flac favor estaria fent a les nostres àvies.

És obvi que no qüestiono de cap manera la necessitat de denunciar els insults rebuts. Ja es veu que no vaig per aquí. I donat que hi ha una mica de dolor, doncs tampoc veig clar fer un estudi dels punts en que no estigui d’acord políticament. Tot i que no puc estar-me de dir que vincular la lluita feminista al procés em fa venir cert vertígen i potser m’animo a fer un altre escrit.

De totes maneres, això és només una carta a totes les que us conec i a les que no. Perquè totes patim, totes aprenem de nosaltres i totes estavem  citades a la roda, encara que no se’ns hagi sentit la veu a totes….

Abraçades i que visca la lluita feminista!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s