LA UGT ENS TORNA A VENDRE: L’ESCLETXA DE GÈNERE EN LES PENSIONS

Porto dies cremada amb la proposta que ha fet UGT per, se suposa, lluitar contra l’escletxa de gènere en les pensions. Em cou que la presentin com a mesura estrella, feminista i progre perquè no ho és, però sobretot pel retrocés que suposa en un moment en el que ja en tenim massa de retrocés. I em crema perquè joder, estan actuant com les mascotes del Papa Patró i del Papa Estat.

Què ens proposen? Doncs ni més ni menys que en el cas de que en una relació de parella la dona no arribi al mínim cotitzat per a rebre la pensió corrsponent, que l’home li pugui cedir una part de la seva. Posen un exemple clàssic: la dona demana reducció de jornada per cuidar d’algun familiar i l’home segueix treballant a temps complet. Així doncs la seva solució és que es puguin repartir la cotització. Ah sí i moltes guarderies, a cagar la lluita per una criança no productiva.

Per començar això no suposa cap innovació en el meravellós món de la dependència de les dones cap als homes. Ja em diràs tu què aporta de nou que el senyor li doni de les seves molles a la senyora si precisament el sistema contributiu, fiscal, laboral i el marc mental social es basen en això. Però hauríem d’afegir que es basen en un tipus de parella/relació concreta, cosa que empitjora l’enfocament general i el de gènere.

Ens haurien d’explicar per què nassos fomenten així la permanent Violència de l’Estat cap a les dones i per què no proposen altres mesures, encara que segurament la resposta sigui que tenen molt a amagar i callar. L’escletxa en les pensions té la seva base en el sistema contributiu, en el món laboral i en els paràmetres masclistes i és on hem de colpejar fort, en canvi la UGT en comptes de responsabilitzar als responsables (empreses, patronals, partits, Estat, patriarques…) vol que la classe treballadora carregui amb això i que les dones segueixen dependents de. Doncs quina estafa de “sindicat”! Fa vergonya aliena.

Si és que tenen la barra de proposar aquesta mesura, que no és ni de mínims, davant d’una situació de pobresa femenina flagrant i es queden tan amples! L’escletxa de gènere en la pensió de jubilació és de 450€ al mes, o sigui del 36%. Més d’un milió i mig de dones reben pensions de menys de 500€ i un milió de dones majors de 65 anys no reben pensió, reben les molles del que rep el marit, i hauríem de veure si el marit és masclista o no. Per no parlar de com en són de baixes les pensions per viudetat o de que un 74,38% de les prestacions per invalidesa que reben les dones son inferiors al SMI. L’escletxa de gènere en les pensions existeix perquè el sistema contributiu castiga a qui cotitza menys temps, menys quantitat o amb llacunes. Per tant castiga les persones que copen les xifres de: contractes parcials, temporals, reduccions de jornada, treball submergit, treballs de cures…Sí, castiga a les dones que ja venim castigades de l’escletxa laboral.

Se’ns castiga perquè tot està muntat segons la mentalitat patriarcal i de productivitat capitalista: l’home com a pagador, amb sous més alts, i la dona com a sou complementari i encarregada de les cures. Per això tenim pitjors contractes, i reduccions, i llacunes i pitjors pensions i major impacte impositiu. Aquí s’ha d’incidir, en la baralla davant l’escletxa salarial i les discriminacions masclistes, en apretar perquè els permisos i ajudes per cuidar siguin decents, en atacar tant la durada de la jornada laboral com els sous mínims i les rendes bàsiques, en posar sobre la taula el PIB que suposen els treballs de cures, en rebentar les darreres reformes que han allargat l’edat de jubilació i el temps de cotització, en la batalla per unes pensions dignes, en qüestionar el concepte de pensió no contributiva que pressuposa que les dones no han treballat (com si les cures o el treball submergit no existissin) per pagar una misèria..

Que el que s’ha de fer és assenyalar i atacar tota aquesta violència que exerceix l’Estat, que exerceixen les patronals, el Patriarcat, i deixar-se de tonteries de demanar al marit, si és que hi ha, que ens doni un mos del seu entrepà. S’ha de tenir una mica més de dignitat i amor propi i una mica menys de misèria, sí, misèria, perquè amb mesures així es fomenta la normalització de que les dones necessitem una ajudeta, una dependència, un pidolar. I ja està bé joder, que ja haviem sortit de tot això. Fomenteu la desmobilització, la passivitat, la rebaixa de les respostes, amagueu el conflicte real i sou uns irresponsables que teniu la cara dura d’admetre que una mesura així pot tenir l’efecte contrari. Doncs així us retrateu com a còmplices necessaris i conscients de la Violència Masclista en les pensions i el treball i de la Violència de l’Estat. Així que deixeu d’anomenar-vos sindicat, home, tanqueu el xiringo, reconvertiu-vos en el que sou i deixeu de tocar-nos els nassos, que el dia menys pensat ens plantem a la porta i us baixem les persianes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s