ANARCOFEMINISME: CONTRA ELS ESTATS I PEL SUPORT MUTU (I)

Vull començar a parlar sobre anarcofeminisme pel final. No faré el típic text en que primer s’exposen els orígens, influències i tesis generals si no que començaré per les eines que ens proposa l’anarcofeminisme o el “com”. Segurament sigui un dels seus trets distintius històricament i ara, i, per mi, és una de les seves potències, precisament per això en vull fer la seva carta de presentació.
Una de les tesis que planteja és que no podem separar els processos dels objectius, que no podem usar les eines de l’amo per a crear un nou món. Això significa que en el nostre camí de fer caure el capitalisme, el patriarcat i tot sistema de dominació i opressió, no reforçarem les estructures, eines i opcions del sistema. Per què?
En primer lloc hi ha una qüestió ètica: parlar d’acabar amb opressions des de, per exemple, llocs de poder és un contrasentit. En segon lloc tant des de l’anarquisme con des de l’anarcofeminisme es parla de DISSOLUCIÓ de tota forma de poder i no pas de presa del poder. Per tant també seria una qüestió ideològica essencial, no parlem de reformar el sistema ni d’entrar de forma provisional, parlem de centrar les energies en l’autogestió i l’autoorganització. En tercer lloc hi ha qüestions de tàctica i estratègia de primer ordre: formar part del circuit institucional al nivell que sigui no només el reforça, disminueix la capacitat de fer pedagogia autoorganitzativa i d’exercir Acció Directa sense condicionants ni tutories. A més seguiriem apuntalant aquesta dependència tòxica cap a l’administració que es tradueix en: demanar permís, exigir les molles, demanar que ens tractin com a éssers humans i anar a mínims. Ens coarta a l’hora de fer i a l’hora de parlar.
Al final ens hem de plantejar que quan diem que volem fer caure el Patriarcat si ho estem dient seriosament ens hem de plantejar un “com” que sigui efectiu, constructiu i que suposi una transformació real. Si no, no el farem caure. I segons el meu parer aquí l’anarcofeminisme ens ajuda i molt. A mi la frase “farem caure el Patriarcat” em fa pensar en una revolució d’arrel, real, que dinamiti els fonaments de tot aquest món. També em remet a que cal fer-la, que no ens vindrà feta i que hem de fer camí. Que tenim una obligació certament de passar de! “jo vull” al “jo faig” col·lectivament parlant. I justament per aquests tres llocs on em remet la frase, el “com” és essencial.
No farem caure al Patriarcat i al Capitalisme ni a res si seguim plantejant com a màxima acció i política central la demanda de drets i de bon tracte a les institucions, sigui quina sigui. Una cosa és la necessitat d’assenyalar què fan i què no fan, la necessitat de fer boicot i d’exigir que ens tractin com ens mereixem, la necessitat de fer visible que les institucions exerceixen violència, toleren la violència etc. Però no està escrit enlloc que això ens hagi de conduir a gastar energies en entrar dins d’aquestes, elaborar lleis i protocols per a aquestes o buscar la seva aliança. Al contrari. Si sabem que les institucions són patriarcat, sabem que tenen una limitació, que són com a molt reformables i que no tenen capacitat per canviar les nostres vides. És que precisament estan fetes per a que les nostres vides no canviïn mai! Perquè perdre el temps pidolant i aguantant quan podem funcionar de manera autònoma?
Una de les màximes patriarcals és que necessitem que algun dels seus representants ens faci de tutor ja sigui el pare, el germà, el company, l’ajuntament, un jutge, un títol acadèmic o l’Estat. I doncs per quina raó voldríem adquirir una estratègia que no desobeeixi directament aquesta idea? Els estats i la resta de l’aparell institucional tenen com a objectiu el control, el control de les terres, de qui la pot treballar i com, de qui hi pot viure, de les fronteres, de qui pot passar-les, s’han construït sobre la idea que no totes podíem exercir de metgesses o accedir a la salut del nostre cos, de que no totes ens podíem instruir o ensenyar, que estàvem destinades a fer de dides, que les criatures les criàvem per alimentar la pàtria, que no totes ens podíem afiliar a gremis o sindicar, es basen en la idea de que cal controlar les natalitats, fecunditats, es basen en la idea de la família nuclear heterosexual com a cèl·lula de producció, reproducció i fiscalitat. Doncs trenquem directament amb tot aquest entramat que sabem que té una relació horrible amb nosaltres i els nostres cossos, les nostres vides i els nostres desitjos. Desprenem-nos de la sensació de que no hi podrem trencar perquè aquesta cançoneta frustrant i pessimista no és res més que el que el patriarcat vol que creiem!
Fora tutories. Fora creure que no podem. Comencem el nostre camí sense demanar permís i això vol dir Autogestió i Autoorganització: espais realment autònoms amb eines autònomes i creades i debatudes des de nosaltres i des del nostre camí. Per exemple, creem caixes de resistència feministes, ja que cal garantir que les supervivents de les violències tenen un coixí per despeses judicials o de teràpies, creem una xarxa d’acollida i d’emergència habitacional on no estiguem sotmeses a valoracions institucionals, comencem el camí realment de encarar de manera col·lectives les violències masclistes, fomentem l’autodefensa com una eina més que conviu amb la pedagogia, mirem els límits de la pedagogia, fem educació de i al carrer, als centres de treball de manera horitzontal, combinem aquestes eines de resistència i educació amb la confrontació directa mitjançant el boicot, l’escarni, la Vaga, el sabotatge. Lluitem amb totes les eines pel bon viure, sense deixar respirar ni per un moment qualsevol mostra d’opressió i explotació.

LA UGT ENS TORNA A VENDRE: L’ESCLETXA DE GÈNERE EN LES PENSIONS

Porto dies cremada amb la proposta que ha fet UGT per, se suposa, lluitar contra l’escletxa de gènere en les pensions. Em cou que la presentin com a mesura estrella, feminista i progre perquè no ho és, però sobretot pel retrocés que suposa en un moment en el que ja en tenim massa de retrocés. I em crema perquè joder, estan actuant com les mascotes del Papa Patró i del Papa Estat.

Què ens proposen? Doncs ni més ni menys que en el cas de que en una relació de parella la dona no arribi al mínim cotitzat per a rebre la pensió corrsponent, que l’home li pugui cedir una part de la seva. Posen un exemple clàssic: la dona demana reducció de jornada per cuidar d’algun familiar i l’home segueix treballant a temps complet. Així doncs la seva solució és que es puguin repartir la cotització. Ah sí i moltes guarderies, a cagar la lluita per una criança no productiva.

Per començar això no suposa cap innovació en el meravellós món de la dependència de les dones cap als homes. Ja em diràs tu què aporta de nou que el senyor li doni de les seves molles a la senyora si precisament el sistema contributiu, fiscal, laboral i el marc mental social es basen en això. Però hauríem d’afegir que es basen en un tipus de parella/relació concreta, cosa que empitjora l’enfocament general i el de gènere.

Ens haurien d’explicar per què nassos fomenten així la permanent Violència de l’Estat cap a les dones i per què no proposen altres mesures, encara que segurament la resposta sigui que tenen molt a amagar i callar. L’escletxa en les pensions té la seva base en el sistema contributiu, en el món laboral i en els paràmetres masclistes i és on hem de colpejar fort, en canvi la UGT en comptes de responsabilitzar als responsables (empreses, patronals, partits, Estat, patriarques…) vol que la classe treballadora carregui amb això i que les dones segueixen dependents de. Doncs quina estafa de “sindicat”! Fa vergonya aliena.

Si és que tenen la barra de proposar aquesta mesura, que no és ni de mínims, davant d’una situació de pobresa femenina flagrant i es queden tan amples! L’escletxa de gènere en la pensió de jubilació és de 450€ al mes, o sigui del 36%. Més d’un milió i mig de dones reben pensions de menys de 500€ i un milió de dones majors de 65 anys no reben pensió, reben les molles del que rep el marit, i hauríem de veure si el marit és masclista o no. Per no parlar de com en són de baixes les pensions per viudetat o de que un 74,38% de les prestacions per invalidesa que reben les dones son inferiors al SMI. L’escletxa de gènere en les pensions existeix perquè el sistema contributiu castiga a qui cotitza menys temps, menys quantitat o amb llacunes. Per tant castiga les persones que copen les xifres de: contractes parcials, temporals, reduccions de jornada, treball submergit, treballs de cures…Sí, castiga a les dones que ja venim castigades de l’escletxa laboral.

Se’ns castiga perquè tot està muntat segons la mentalitat patriarcal i de productivitat capitalista: l’home com a pagador, amb sous més alts, i la dona com a sou complementari i encarregada de les cures. Per això tenim pitjors contractes, i reduccions, i llacunes i pitjors pensions i major impacte impositiu. Aquí s’ha d’incidir, en la baralla davant l’escletxa salarial i les discriminacions masclistes, en apretar perquè els permisos i ajudes per cuidar siguin decents, en atacar tant la durada de la jornada laboral com els sous mínims i les rendes bàsiques, en posar sobre la taula el PIB que suposen els treballs de cures, en rebentar les darreres reformes que han allargat l’edat de jubilació i el temps de cotització, en la batalla per unes pensions dignes, en qüestionar el concepte de pensió no contributiva que pressuposa que les dones no han treballat (com si les cures o el treball submergit no existissin) per pagar una misèria..

Que el que s’ha de fer és assenyalar i atacar tota aquesta violència que exerceix l’Estat, que exerceixen les patronals, el Patriarcat, i deixar-se de tonteries de demanar al marit, si és que hi ha, que ens doni un mos del seu entrepà. S’ha de tenir una mica més de dignitat i amor propi i una mica menys de misèria, sí, misèria, perquè amb mesures així es fomenta la normalització de que les dones necessitem una ajudeta, una dependència, un pidolar. I ja està bé joder, que ja haviem sortit de tot això. Fomenteu la desmobilització, la passivitat, la rebaixa de les respostes, amagueu el conflicte real i sou uns irresponsables que teniu la cara dura d’admetre que una mesura així pot tenir l’efecte contrari. Doncs així us retrateu com a còmplices necessaris i conscients de la Violència Masclista en les pensions i el treball i de la Violència de l’Estat. Així que deixeu d’anomenar-vos sindicat, home, tanqueu el xiringo, reconvertiu-vos en el que sou i deixeu de tocar-nos els nassos, que el dia menys pensat ens plantem a la porta i us baixem les persianes.

UGT NOS VUELVE A VENDER: LA BRECHA DE GÉNERO EN LAS PENSIONES

Llevo días quemada con la propuesta que hace UGT para, se supone, luchar contra la brecha de género en las pensiones. Me quema que lo presenten como medida estrella, feminista y progre porque no lo és, pero sobretodo por el retroceso que supone en un momento en el que ya sufrimos bastante retrocesos. Y me quema porque joder, están otra vez actuando como las mascotas de papá Patrón y papá Estado.

¿Qué proponen? Pues nada más y nada menos que en caso de que en una relación de pareja la mujer no llegue al mínimo cotizado para recibir la pensión correspondiente, que el hombre le pueda dar una parte. Ponen de ejemplo un clásico: la mujer pide reducción de jornada para cuidar a algun familiar y el hombre sigue trabajando a tiempo completo. Así pues, su solución estrella es que se puedan repartir lo cotizado. Ah bueno y muchas guarderías, que le den morcilla a la pelea por una crianza no productiva.

Para empezar esto no supone para nada una innovación en el maravilloso campo de la dependencia de la mujeres hacia los hombres. Ya me dirás qué aporta de nuevo que el señor le de sus migajas a la señora, si precisamente el sistema contributivo, fiscal, laboral e incluso el marco mental social se basan en eso. Pero tendríamos que añadir que se basan en un tipo de pareja/relación concreta, cosa que empeora el enfoque general y el enfoque de género.

Deberían explicarnos porqué narices fomentan así la continuada Violencia del Estado hacia las mujeres y porqué no proponen otras medidas, aunque seguramente la respuesta sea que tienen mucho que esconder y callar. La brecha en las pensiones tiene su base en el sistema contributivo, en mundo laboral y en los parámetros machistas y es ahí donde hay que dar fuerte, en cambio UGT en vez de responsabilizar a los responsables (empresas, patronales, partidos, Estado, patriarcas….) pretende que la clase trabajadora cargue con eso en sus espaldas y las mujeres sigan dependiendo de. Pues menuda estafa de “sindicato”! Da vergüenza ajena.

Si es que tienen la desfachatez de proponer esa medida, que no es ni de mínimos, ante una situación de pobreza femenina flagrante y se quedan tan panchos! La brecha de género en la pensión de jubilación es de 450€ al mes, o sea del 36%. Más de un millón y medio de mujeres reciben pensiones de menos de 500€ y un millón de mujeres mayores de 65 años no reciben pensión, reciben las migajas de lo que recibe el marido, y claro tendríamos que ver si el marido es machista o no. Por no hablar de lo bajas que son las pensiones de viudedad o de que un 74,38% de las prestaciones por invalidez que reciben las mujeres son inferiores al SMI. La brecha de género en las pensiones existe porque el sistema de cotización contributivo castiga a quien cotiza menos tiempo, en menos cantidad o con lagunas. Por lo tanto castiga a las personas que copan las cifras de: contratos parciales, temporales, reducciones de jornada, trabajo submergido, trabajos de cuidados…Sí, castiga a las mujeres que ya somos castigadas con la brecha laboral.

Se nos castiga porque todo está montado segun la mentalidad patriarcal y de productividad capitalista: el hombre como pagador, con sueldo mayor, la mujer como sueldo complementario y encargada de los cuidados. Por eso tenemos peores contratos, y reducciones, y lagunas y por ende peores pensionesby mayor impacto impositivo. Entonces aquí hay que incidir, en la pelea ante la brecha salarial y las discriminaciones machistas, en apretar para que los permisos para cuidar a familiares sean decentes así como las pensiones por lo mismo, en atacar tanto las duración de la jornada, como los sueldos mínimos y rentas básicas, en poner sobre la mesa el PIB que suponen los cuidados, en rebentar las últimas reformas que han alargado la edad de jubilación y el tiempo de cotización, en la pelea por unas pensiones dignas, en poner en cuestión el concepto de pensión no contributiva que presupone que las mujeres no han trabajado (como si los cuidados o el trabajo submergido no existieran) para pagarles una miseria…

Que lo que hay que hacer es señalar y atacar toda esta violencia que ejerce el Estado, que ejercen las patronales, que ejerce el Patriarcado, y dejarse de monsergas de pedir al marido, si lo hay y si le apetece, que nos dé un poco de su bocadillo. Hay que tener un poco más de dignidad y amor propio y un poco menos de miseria, sí, miseria, porque con medidas así se fomenta que se normalice que nosotras necesitamos una ayuda, una dependencia, un pedir. Y ya está bien, que ya habíamos salido de todo eso. Fomentais la desmobilización, la pasividad, la rebaja total de las respuesta, escondeis el conflicto real y sois unos irresponsables que teneis la cara dura de admitir que una medida así puede tener el efecto contrario. Pues así os retratais como cómplices conscientes y necesarios de la Volencia Machista en las pensiones y el trabajo, y la Violencia del Estado. Así que dejad de llamaros sindicato hombre, cerrad el chiringuito, reconvertiros en lo que sois y dejad de tocarnos las narices, que el día menos pensado nos plantamos en la puerta y os bajamos las persianas.

MACHISMO Y FASCISMO: DOS HERMANOS A DESTRUIR

Ninguno de los discursos que estamos escuchando y leyendo ultimamente sobre la maldad de las mujeres y nuestra poca veracidad es nuevo, ninguno. Y lo que resulta aterrador y asqueroso al mismo tiempo es que ya sabemos de donde vienen y a donde nos conducen.

¿A quién no le han venido a la memoria los hombres de blanco clamando desde el púlpito que las mujeres llevan a los hombres a la ruina desde los tiempos de Eva y Lilith?

¿A quién no le han venido a la memoria las mujeres republicanas, rojas y rebeldes rapadas, vejadas y violadas por guarras, por perras, por descaradas?

A mi sí! Me he pasado horas digiriendo las barbaridades dichas sobre el caso del Arandina, que son las mismas que las que se dijeron en el caso de la Manada. Y sí! Son las mismas barbaridades que se dicen cuando se cometen violaciones, abusos y malos tratos justo al lado de casa. He estado pensando en qué decir, pero ya hemos dicho tanto, hemos dicho mucho y demasiado. Para mi ya no caben textos correctos, ni técnicos, ni pedagógicos. Lo que hace falta es mirar bien la situación, y la cosa está así: los gérmenes del fascismo y el machismo que nunca se fueron siguen yendo de la mano y aparecen cuando hablamos y decimos lo que hay.

¿Qué sería del fascismo sin el intento de domesticación de las mujeres, de las sexualidades, de las familias? ¿Qué sería del fascismo sin la sensata y silenciosa paridora de soldados y trabajadores patriotas? ¿Qué sería del fascismo sin las mujeres que se comportan y sin la supremacía del patriarca? ¿Qué sería del fascismo sin papá Estado controlador y sancionador hiperbolizado? ¿Qué sería del bienestar de los paters sin la domesticación de las secciones femeninas? ¿Cuánto le duele a este macho de VOX que una mujer le escupa en la cara y le haga tragarse sus palabras? No es nuevo que nos digan lo que nos dicen, que nos teman, que nos insulten, que nos degraden, lo sabemos porque nuestras bisabuelas lo sufrieron y se enfrentaron a ellos incluso con fusiles. ¿Qué haremos nosotras?

Sí. El fascismo se alimenta de machismo. El machismo se alimenta del fascismo. Son dos hermanos siameses a destruir! Sea donde sea y con los medios que sean necesarios! Sin excusas, ni peros, ni “es que pobres”! Si pensamos que no pagaremos caro todas las personas dejarlos pasar ante las agresiones machistas es que no hemos aprendido nada! Nunca los debemos dejar pasar sin plantar cara! Nunca debemos hacerles ninguna concesión! Ni una! Porque ellos no tendrían piedad con nosotres, piedad que por otro lado se pueden meter por dónde les quepa.

Estamos cansadas, asqueadas, cabreadas y lo llevamos acumulando durante siglos! No debatimos! No discutimos! Solo debemos destruirlos! Que teman nuestro miedo y nuestra rabia!

MASCLISME I FEIXISME: DOS GERMANS A DESTRUIR

No és nou cap dels discursos que estem escoltant i llegint últimament sobre la maldat de les dones i la nostra poca veracitat, cap. I el que és aterrador i fastigós a la vegada és que ja sabem d’on venen i a on condueixen.

A qui no li han vingut al cap homes de blanc cridant des del púlpit que les dones portem als homes a la ruïna des dels temps d’Eva i Lilith?

A qui no li han vingut al cap les dones republicanes, roges i rebels rapades, escarnides i violades per guarres, per “perras” , per descarades?

A mi sí! He passat hores digerint les barbaritats dites sobre el cas de l’Arandina, calcades a les que es van dir en el cas de la Manada. I sí! Són barbaritats iguals a les que es diuen quan es cometen violacions, abusos i maltractaments al costat de casa nostra. He estat pensant què dir, però ja hem dit tant, hem dit molt i massa. Per mi no hi caben textos correctes, ni tècnics, ni pedagògics. El que cal és mirar la situació com la que és: els gèrmens del masclisme i del feixisme que mai han sortit d’aquí segueixen anant de la maneta i apareixen quan parlem i diem el que hi ha.

Què seria del feixisme sense l’intent de domesticació de les dones, de les sexualitats, de les families? Què seria del feixisme sense l’assenyada i silenciosa paridora de soldats i treballadors patriotes? Què seria del feixisme sense les dones que es comporten i sense la supremacia del patriarca? Què seria del feixisme sense el pare Estat controlador i sancionador hiperbolitzat? Què seria del benestar dels paters sense la domesticació de les “secciones femeninas” ? Què li fa més mal a aquest mascle de VOX que una dona que li escupeixi a la cara i li faci empassar les seves paraules? No ens és nou que diguin el que diuen, que ens temin, ens insultin, ens degradin, ho sabem per les nostres besàvies que ho van patir i s’hi van encarar fins i tot amb fusells. I doncs què farem nosaltres?

Sí. El feixisme s’alimenta del masclisme. El masclisme s’alimenta del feixisme. Són dos germans siamesos a destruir! Sigui on sigui i pels mitjans que siguin necessaris! Sense excuses, ni peròs, ni “és que pobres”! Si pensem que no ens sortirà car a totes les persones deixar-los passar davant les agressions masclistes és que no hem après res! Mai els hem de deixar passar sense plantar cara! Mai els hem de fer cap concessió! Ni una! Perquè ells no tindrien pietat amb nosaltres, pietat que d’altra banda es podrieon ficar per on els hi càpiga.

Estem cansades, i fastiguejades, i emprenyades i ho portem acumulant des de fa segles! No hi debatem! No hi discutim! Només destruim-los! Que temin la nostra por i la nostra ràbia!